John Towner Williams (Floral Park, Nova York, EUA, 8 de febrer de 1932) és un compositor i pianista nord-americà. És el compositor elegit per Steven Spielberg i amb 52 nominacions als Oscar, és la segona persona més nominada, després de Walt Disney. Ha guanyat l'Oscar en cinc ocasions.[1][2]
Sovint és considerat com l'artífex del retorn de les grans bandes sonores simfòniques, a partir d'una de les seves obres més importants, la banda sonora de la pel·lícula de George Lucas: Star Wars Episodi IV: Una nova esperança (1977). A banda de Star Wars, també és autor de les bandes sonores d'algunes de les pel·lícules més populars de la història del cinema, com ara Jaws (1975), Star Wars (1977), Encontres a la tercera fase (1977), Superman (1978), L'Imperi contraataca (1980), A la recerca de l'arca perduda (1981), ET, l'extraterrestre (1982), Return of the Jedi (1983), Indiana Jones and the Temple of Doom (1984), Indiana Jones and the Last Crusade (1989), Sol a casa (1990), La llista de Schindler (1993), Parc Juràssic (1993), Saving Private Ryan (1998), i les tres primeres entregues del cicle de Harry Potter.[3]
Biografia
L'any 1948 John Williams i la seva família s'instal·laren a Los Angeles, on ingressà a la Universitat de Califòrnia Los Angeles. A més estudià composició amb Mario Castelnuovo-Tedesco que també va ser mestre d'un altre gran compositor de bandes sonores, Jerry Goldsmith.[4]
Després del seu servei militar a les Forces Aèries,[5] tornà a Nova York i ingressà a la famosa Juilliard School, una de les més prestigioses escoles de música dels Estats Units, amb alumnes tan famosos com Philip Glass i Itzhak Perlman, on rebé classes de piano de Rosina Lhevinne.[4] A Nova York treballà com a pianista de jazz.
L'any 1956 ingressava a la Twentieth Century Fox com a pianista en la seva orquestra d'estudi, tocant sota la direcció de Jerry Goldsmith i Elmer Bernstein entre d'altres. En aquest període, comença la seva primera experiència com a compositor per a populars espectacles de TV durant els anys 1960, incloent-hi Gilligan's Island, Wagon Train, i especialment Lost in Space i Land of the Giants per al productor Irwin Allen.[6]
El seu primer èxit a la pantalla gran arribava el 1967, quan era nominat a l'Oscar per la seva banda sonora per al drama de Mark Robson Valley of the Dolls. Des d'aquell moment, la carrera de Williams s'anà consolidant pel·lícula rere pel·lícula, catapultant-lo a la part superior de la jerarquia de la música de cinema, una posició des de la qual s'ha aguantat des de mitjans de la dècada del 1970.[7]
Els seus temes s'han introduït veritablement en el coneixement del públic d'una manera que pocs altres compositors han aconseguit. Ha atret talents clàssics com Itzhak Perlman, Yo-Yo Ma, Mark O'Connor i Christopher Parkening per a treballar amb ell en les seves bandes sonores, i fins i tot ha trobat temps per escriure peces clàssiques, música de concert per als Jocs Olímpics, i dirigeix orquestres a tot el món.
Jocs Olímpics
Com un dels més grans compositors contemporanis de Nord-amèrica, John Williams ha estat l'encarregat de compondre la música oficial en quatre edicions dels Jocs Olímpics celebrats en el seu continent:
Filmografia
Premis i nominacions
Oscar
Globus d'Or
Referències
Enllaços externs
|
|---|
| anys 30 | |
|---|
| anys 40 | |
|---|
| anys 50 | |
|---|
| anys 60 | |
|---|
| anys 70 | |
|---|
| anys 80 | |
|---|
| anys 90 | |
|---|
| Dècada 2000 | |
|---|
| Dècada 2010 | |
|---|
_revised.jpg)
