El campió defensor de la corona era n'Anand, qui ja va havia defensat anteriorment amb èxit el seu títol tot guanyant el Campionat del món d'escacs de 2010 contra en Vesselín Topàlov i que ha retingut el títol des de 2007. L'aspirant fou en Guélfand, qui va guanyar els matxs de Candidats previs, a vuit jugadors. La victòria final d'Anand, fou la seva tercera defensa consecutiva del títol.[8]
Les condicions del matx preveien que es juguessin dotze partides a control de temps clàssic, essent guanyador el primer jugador que arribés als 6.5 punts. Com que el matx va acabar empatat 6-6 després de la dotzena partida, el 30 de maig es disputà una sèrie de partides a control de temps ràpid, per determinar el guanyador. Finalment es disputaren quatre partides, i Anand va esdevenir el guanyador final, en empatar-ne tres i obtenir una victòria en la segona partida.[4]
Seu
La seu definitiva de l'esdeveniment fou Moscou, a Rússia.
Durant el procés de tria, es van considerar, per ser seus:
El Consell Executiu de la FIDE va donar, durant el seu congrés de 2009 a Halkidiki una opció a Londres per organitzar el Campionat del Món de 2012, sempre que abans del 15 de febrer de 2010 executessin l'opció, cosa que implicava que la seu havia de fer una oferta d'un fons de premis similar a la del matx pel Campionat del món de 2010.[9]
"Chess Promotions Limited", ens que organitza el London Chess Classic, va confirmar que Londres estava en negociacions per hostatjar el Campionat del món de 2012.[10] Malgrat tot, després que la FIDE no estigués d'acord amb els termes del contracte presentat dins dels terminis acordats, l'opció va expirar el 28 de gener de 2011, i es va retirar la candidatura per organitzar l'esdeveniment a Londres, suposadament per la falta de temps per assumir amb èxit l'organització de l'esdeveniment.[11]
Com a resultat, la FIDE obrí un procediment de sol·licituds per la celebració del matx pel Campionat del Món que es jugarà a partir del 10 d'abril de 2012, i fins al 31 de maig. Les organitzacions interessades a presentar ofertes per acollir l'esdeveniment tindran fins al 31 de juliol de 2011, a les 13:00 GMT per presentar els seus documents, incloent-hi una oferta econòmica concreta.[12]
El 28 de juny, es va anunciar que Moscou havia presentat una candidatura per organitzar el Campionat del món d'escacs 2012.[13]
El 13 de juliol, el govern de l'estat Tamil Nadu va anunciar una oferta de 20 milions de rupies (aprox. 4.500.000 $) per al matx, si se celebra a Chennai, Índia. Amb el Ministre Principal de l'Estat per garantir l'oferta, és probable que el matx se celebri a Chennai el 2012. Chennai és la ciutat natal del campió del món Viswanathan Anand.[14]
No obstant això, es va informar el 14 de juliol de 2011 que Moscou i Minsk també estan interessades en l'organització d'aquest esdeveniment[15]
En una entrevista pel diari rus Kommersant, de 29 de juliol de 2011, Borís Guélfand expressà la seva opinió sobre la proposta feta per Chennai. Guélfand deia que l'oferta de Moscou era l'única transparent, i no estava segur que existissin garanties financeres per la seu Índia. L'oferta de Chennai estava en llengua tàmil, i protestà que no era traduïda a l'anglès. En el passat, alguns matxs, inclosos els de Kaspàrov contra Ponomariov i contra Kassimdjanov es cancel·laren a causa de la manca de garanties financeres.[16]
El 2 d'agost de 2011, la FIDE va anunciar que havia rebut ofertes de la Federació Russa d'Escacs (Moscou) i una segona de la Federació d'Escacs de l'Índia (Chennai). Totes dues estaven molt per sobre del fons de premis mínim requerit. La FIDE va anunciar que posaria en contacte els oferents i els jugadors, i declararia el guanyador de la licitació el 10 d'agost de 2011.[17]
Kirsan Iliumjínov, el president de la FIDE, va dir al diari rus "Sport Express" que l'oferta econòmica no era l'únic criteri. Altres factors, inclosa la possibilitat de la propagació del "escacs a l'escola" del programa, i la popularització dels escacs en una regió en particular també serien considerats. També es tindrien en compte les opinions del campió i l'aspirant.[18]
El 8 d'agost de 2011, la FIDE va anunciar que la Federació Russa d'Escacs havia guanyat la licitació i hostatjaria el matx a Moscou el maig de 2012. El fons de premis seria de 2,55 milions de dòlars americans.[7]Skolkovo, un projectat centre d'innovació prop de Moscou, fou mencionat com a possible seu.[19]
El 20 de febrer 2012 es va signar un acord entre la Federació Russa d'Escacs i la Galeria Tretyakov per organitzar-hi el matx pel Campionat Mundial.[20]Andrei Filatov, el patrocinador del matx, creu que ajuntar els escacs i l'art pot obrir una nova pàgina en la història dels escacs.[21]
Regles del matx
El format del matx fou al millor de 12 partides. Els jugadors obtenien un punt per cada victòria i mig punt per les taules. El matx acabaria quan algun dels jugadors arribés a un mínim de 6½ punts. El control de temps era a 120 minuts, amb 60 minuts addicionals després de la jugada 40, 15 minuts addicionals després de la jugada 60, i 30 segons addicionals per cada moviment a partir de la jugada 61.
Seu del Campionat del món de 2012 a Moscou
En cas d'empat al final de les 12 partides, es disputarien sèries de desempat:
Es jugarien quatre partides semiràpides amb els colors sortejats. El ritme de joc per aquestes partides serà de 25 minuts més 10 segons per moviment.
Si el marcador estigués empatat després de les quatre partides anteriors, se sortejarien els colors i es jugarien dues partides blitz (5 minuts i 10 segons d'increment per jugada). Si el marcador seguís empatat després d'aquestes dues partides, se’n jugarien altres dues, en les mateixes condicions. El procés es repetiria, si calgués, fins a haver disputat cinc matxs de dues partides blitz.
Si el marcador seguís empatat després de les deu partides a blitz, es jugaria una partida a mort súbita, per sistema Armageddon per determinar el campió. Qui guanyi un sorteig a sorts triarà el color; les blanques tenen 5 minuts i les negres 4 minuts. A partir del moviment 61, hi haurà un increment de tres segons per moviment. En cas de taules, el campió serà el jugador que condueixi les negres.[22]
En una conferència de premsa, en Guélfand va confirmar l'especulació d'alguns mitjans que tenir més segons, però no va revelar qui eren.[25][26]
Resultats dels enfrontaments directes previs
Abans del matx de 2012 Anand i Guélfand havien jugat entre ells 35 partides a control de temps estàndard, amb un marcador de 6 victòries a 5 favorable a Anand. Guélfand va obtenir la seva darrera victòria el 1993.
^1 Control de temps per les partides semiràpides: 25 minuts més 10 segonds per moviment.
Totes les partides de desempat, programades pel 30 de maig, amb la partida número 13 programada per les 12:00 hora local.[29]
Partides
Aquesta secció empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.
Fase regular
Partida 1, 11 de maig: Anand-Guélfand ½-½
Posició després de 15.Ag5
a
b
c
d
e
f
g
h
8
8
7
7
6
6
5
5
4
4
3
3
2
2
1
1
a
b
c
d
e
f
g
h
Partida 1: Anand jugà 15.Ag5, que permeté que Guélfand igualés la posició. Millor era 15.Af4 que afegeix pressió addicional sobre les negres i crea algunes possibilitats teòriques de jugar a més que taules.
Guélfand tria la defensa Grünfeld (D85), una obertura que fa servir rarament; Anand respon amb 8.Ab5+ i 9.d5, una variant inusual, prosseguint amb el sacrifici del peó a2. Després del canvi de dama, les negres arriben a una posició lleugerament favorable a causa principalment del peó apassat, però finalment s'acorda l'empat.[30][31]
Anand tria la defensa semieslava; Guélfand obre la posició amb 12.e4,tractant de treure profit del seu avantatge en el desenvolupament, però la posició roman igualada.[32]
Contra la Grünfeld de Guélfand, Anand tria el sistema amb 3.f3; després de l'enroc llarg de les blanques, el negre llança un atac, el qual Anand respon amb precisió, i acaba obtenint una posició favorable. Després de la prudent 35.Th1, però, el negre és capaç de portar les seves dues torres a la setena fila, obtenint les taules per escac continu.[33]
El joc es desenvolupa d'una manera semblant a la segona partida del matx, Guélfand es desvia primer amb 10.Dc2, però no pot crear problemes al negre.[34]
En una nova defensa semieslava, Guélfand es desvia 6.Dc2, Anand sacrifica el peó de d5, però les blanques el retornen, a canvi d'un lleuger avantatge; el canvi de dames i d'un parell de torres duu a una posició igualada.[36]
En una defensa eslava (D45), Guélfand obté la primera victòria del matx. Els comentaristes opinaren que 23...g5? va ser l'error decisiu, permetent a Guélfand obtenir una posició guanyadora amb 24 Dc7 Dxc7 25 Txc7. Anand sacrificà l'alfil per contrajoc, però no n'hi va haver prou. A la posició final, les negres poden coronar el peó, però no poden aturar l'amenaça Cg6+ seguida de Tg7 mat.[37]
Anand jugà 17. Df2!, que atrapava la dama de Guélfand, provocant la seva immediata rendició.
En una defensa índia de rei (E60), Guélfand comet un greu error al 14è moviment, quan no preveu la jugada d'Anand 17.Df2, que atrapa la dama de Guélfand, a causa de l'amenaça Ad3; la dama es pot salvar amb 17...Cc6, que en qualsevol cas condueix a un significatiu desavantatge posicional, de manera que Guélfand es rendeix. Aquesta idea tampoc no va ser vista pels comentaristes (GMs) Péter Lékó i Ian Nepómniasxi, que preferien la posició negra fins que Anand va fer 17.Df2.[38]
Partida 11: En aquest moment, Guélfand decidí de no prendre riscos, i acceptar el canvi de dames amb 17.Ce5 en lloc de 17.Cd2 e5! que hagués generat algunes complicacions.
La partida va començar amb una defensa Nimzoíndia com en la novena partida. La primera sorpresa de la partida fou al moviment 8, quan Anand feu 8...Ad7, un moviment de desenvolupament amb idea de donar al cavall la casella c6 en el futur. L'instigador d'aquest moviment fou David Bronstein, però fou popular i principalment jugat a mitjan segle xx.[39]
Al moviment número 17 (vegeu el diagrama), Guélfand decidí no arriscar-se jugant 17.Ce5 en comptes de la més ambiciosa 17.Cd2 seguida de 17 ...e5! amb algunes complicacions. La posició després del canvi de dames era lleugerament millor per les blanques, però molt segura per les negres. Ambdós jugadors acordaren les taules després de 24 jugades.[39]
Anand va retenir el títol mundial tot vencent en Guélfand en la fase de semiràpides. Va ser capaç de posar Guélfand en problemes de temps en totes quatre partides. A la segona, amb blanques, Anand va jugar molt ràpid mentre Guélfand estava forçat a fer les seves jugades amb molt pocs segons per gastar.[40]
Partida 1, Guélfand-Anand, ½–½
Posició després de 21.Teb1
a
b
c
d
e
f
g
h
8
8
7
7
6
6
5
5
4
4
3
3
2
2
1
1
a
b
c
d
e
f
g
h
Partida 1: Anand, amb negres, guanyava un peó amb 21... Axg3!
El procés per a triar l'aspirant va patir nombrosos canvis i variacions. Un de molt important fou anunciat el 25 de novembre de 2008, quan es va anunciar que el previst matx a dos jugadors seria substituït per un Torneig de Candidats amb vuit jugadors. El canvi fou criticat per nombrosos jugadors i comentaristes, així com per l'Association of Chess Professionals. El juny de 2009, la FIDE va indicar que el format seria a matxs.[41]
Originalment, la seu pretesa pels matxs de candidats era Bakú, però Levon Aronian va anunciar que ell no jugaria a l'Azerbaidjan i que per tant els matxs en què ell participés s'haurien de celebrar en algun altre país.[42] Es va canviar la seu a Kazan, Rússia el juliol de 2010, tot i que amb el candidat azerbaitjanès, Xakhriar Mamediàrov, mantenint-se dins el torneig.[43]
El novembre de 2010, el llavors número 2 mundial Magnus Carlsen es va retirar del Torneig de Candidats tot criticant el procés de selecció com a no prou modern i transparent.[45] Fou substituït per Aleksandr Grisxuk.
L'aspirant, l'israelià Borís Guélfand, és en negreta.[46]
La FIDE va determinar que el perdedor del Campionat del món de 2010 (Vesselín Topàlov) era el núm. 1 i que la resta estaven preclassificats d'acord amb la Llista d'Elo de la FIDE de gener de 2010.[50] La FIDE confirmà el matx el 7 de febrer de 2011: les partides es jugarien entre el 5 i el 25 de maig de 2011.[51] Els desempats es dirimirien en una partida a 25 minuts, seguida per partides ràpides, i finalment, partides armageddon en cas necessari.
El calendari del torneig fou finalment el següent:[52][53]
05 maig – Partida 1, ronda 1
06 maig – Partida 2, ronda 1
07 maig – Partida 3, ronda 1
08 maig – Partida 4, ronda 1
09 maig – Desempats
12 maig – Partida 1, ronda 2
13 maig – Partida 2, ronda 2
14 maig – Partida 3, ronda 2
15 maig – Partida 4, ronda 2
16 maig – Desempats
19 maig – Partida 1, ronda 3
20 maig – Partida 2, ronda 3
21 maig – Partida 3, ronda 3
22 maig – Dia lliure
23 maig – Partida 4, ronda 3
24 maig – Partida 5, ronda 3
25 maig – Partida 6, ronda 3
26 maig – Desempats / Cerimònia de cloenda
Quadre del torneig
Els desempats són entre parèntesis quan foren necessaris.
El procediment per triar l'aspirant i la seu ha patit tota mena de canvis i controvèrsies:
Febrer de 2007 - la FIDE anuncia inicialment que l'aspirant serà el guanyador de la Copa del Món d'escacs ("Proposta A").[58] Això generà protestes de banda d'alguns destacats Grans Mestres,[59][60] de manera que aquesta proposta fou ràpidament descartada.
Juny de 2007 - El president de la FIDE Kirsan Iliumjínov anuncia una estructura que culminarà en un matx final entre dos candidats:
El primer pas serà el FIDE Grand Prix 2008–2010, una sèrie de torneigs en format grand prix entre vint-i-un jugadors d'elit, començant l'abril de 2008.
Març de 2008 - S'anuncia el quadre pel Grand Prix. Els quatre millors jugadors mundials del moment (Kràmnik, Anand, Topalov, Morozévitx) no hi participen; d'altres jugadors candidats que no hi participaren foren Aleksei Xírov i Judit Polgár. The Week in Chess va publicar que en Kràmnik i en Topalov no hi participaven perquè no hi havia prou premis en metal·lic.[66]
Abril–Maig de 2008 - El primer torneig del Grand Prix se celebra a Bakú, Azerbaidjan.
Juliol–Agost de 2008 - El segon torneig del Grand Prix se celebra a Sotxi, Rússia.
23 de novembre de 2008 - Qatar, que s'havia previst com a seu del tercer torneig del Grand Prix que començaria el 13 de desembre, es retira com a seu, i és substituïda per Elistà, Rússia.
25 de novembre de 2008 - Iliumjínov anuncia una nova estructura (el Torneig de Candidats a vuit jugadors descrit més amunt, en lloc d'un Matx de Candidats a dos jugadors).[67]
26 de novembre de 2008 - Els canvis són ratificats l'endemà pel Congrés de la FIDE.[68]
5 de desembre de 2008 - Magnus Carlsen es retira del FIDE Grand Prix 2008–2010 en protesta pels canvis produïts durant el cicle. Argumenta que els jugadors del Grand Prix es veuen perjudicats, ja que ara el guanyador es classifica per un torneig a vuit jugadors, mentre que abans ho feia per un Matx de Candidats a dos jugadors.[69]
6 de desembre de 2008 - Levon Aronian emet una carta oberta de protesta, però no abandona el Grand Prix.[70]
11 de desembre de 2008 - Michael Adams abandona el Grand Prix per raons similars a les de Carlsen.[71]
13 de desembre de 2008 - El tercer torneig del Grand Prix comença a Elistà, amb un cert nombre de canvis en la llista de jugadors (vegeu FIDE Grand Prix 2008–2010).
15 de desembre de 2008 - Iliumjínov anuncia que ambdós esdeveniments tindran lloc (el matx de Candidats a dos jugadors i el Torneig de Candidats a vuit jugadors), a expenses d'una decisió final sobre l'estructura que tindrà lloc el març de 2009.[72]
16 de desembre de 2008 - L'Association of Chess Professionals objecta contra el canvi, dient, "El sistema pel Campionat del Món no pot ésser modificat un cop el cicle s'ha iniciat."[73]
11 de febrer de 2009 - La Universal Event Promotion (UEP), l'empresa que havia organitzat el matx pel Campionat del món d'escacs de 2008, presenta una oferta per hostatjar el Torneig de Candidats com una sèrie de matxs.[74]
9 de març de 2009 - La FIDE accepta la proposta de l'UEP, confirmant que hi hauria un Torneig de Candidats a vuit jugados. No es fa cap menció a un Matx final de Candidats. Hi ha també un subtil canvi pel que fa a la classificació pel Torneig de Candidats: dos jugadors (en lloc d'un) sortirien de les llistes d'Elo, i el campió de la World Chess Cup 2009 es classificaria, però no així el finalista.[75]
22 de juny de 2009 - La FIDE anuncia les regles pel Torneig de Candidats a vuit jugadors, indicant que serà organitzat en sèries de matxs curts.[41]
Octubre de 2009 - Es publica que els matxs de Candidats se celebraran a l'Azerbaidjan, però que els matxs en què hi participi l'armeniLevon Aronian se celebraran en algun altre lloc; i que els matxs es jugaran entre finals de 2010 i començaments de 2011.[42]
20 d'octubre de 2009 - La Direcció Executiva de la FIDE dona una opció a Londres per organitzar l'esdeveniment, i anuncia que només obrirà un procediment a concurs si Londres no accepta.
20 d'abril de 2010 - Londres confirma la seva opció per organtizar el Campionat del món de 2012.[10]
26 de juliol de 2010 - La presidència de la FIDE a Tromso, Noruega, decideix moure la seu dels matxs de Candidats des de l'Azerbaidjan a Kazan, Rússia, mantenint intacta la posició de Mamedyarov (convidat de l'organització). Si Topalov refusa de jugar a Kazan, Aleksandr Grisxuk, que fou tercer al FIDE Grand Prix, ocuparà el seu lloc.[43]
28 de juliol de 2010 - Després de conèixer la intenció de la FIDE de substituir-lo per en Grischuk si refusés de jugar, en Topalov es fa enrere de la seva intenció de no jugar a Rússia, i diu que sí que participarà a Kazan.[76]
29 de juliol de 2010 - Topalov (a través del seu representant) indica que refusaria de jugar contra qualsevol rus a Kazan; això teòricament només podria passar a la final de Candidats, ja que els únics russos participants en el torneig, Kràmnik i Grischuk, eren a la part baixa del quadre, mentre que en Topalov jugava a la part alta; en el moment de fer aquesta afirmació, en Kràmnik era l'únic rus participant.[77]
5 de novembre de 2010 - Magnus Carlsen decideix no prendre part en els matxs de Candidats.[45]
10 de novembre de 2010 - La FIDE anuncia que en Grischuk substituirà en Carlsen. Qualsevol altra retirada serà substituïda per Dmitri Iakovenko, el quart classificat al FIDE Grand Prix.
3 de febrer de 2011 - Londres retira la seva candidatura pel Campionat del món de 2012.[78]
28 de juny de 2011 - Moscou confirma la seva candidatura.[13]
13 de juliol de 2011 - Chennai presenta la seva candidatura per hostatjar el Campionat del món de 2012.[79]
9 d'agost de 2011 - Skolkovo, a prop de Moscou, és triada com a seu pel Campionat del món de 2012.[80]
