Copa del Món d'escacs de 2007
La Copa del Món d'escacs de 2007 fou un torneig d'escacs organitzat per la FIDE, dins del cicle classificatori pel Campionat del món de 2009. Es va celebrar com a torneig eliminatori amb 128 jugadors, entre el 24 de novembre i el 16 de desembre de 2007, a Khanti-Mansisk, Rússia. Al torneig hi participaren els millors jugadors del món, i el guanyà l'estatunidenc Gata Kamsky, que acabà el torneig invicte, havent de disputar el desempat només un cop, i vencent l'espanyol Aleksei Xírov, 2½–1½, a la final a quatre partides. Fou destacable que dos jugadors de 17 anys, Serguei Kariakin i Magnus Carlsen, assolissin les semifinals. En guanyar el torneig, Kamsky es va classificar pel matx final per determinar el reptador al Campionat del món de 2010, i la seva participació en aquest matx el classificava també directament pels matxs de Candidats del Campionat del món de 2012. Els quatre finalistes també es classificaven pel Grand Prix de la FIDE 2008-2010, classificatori pel Campionat del món de 2012. RerefonsLa Copa del Món de 2007 era part del cicle pel Campionat del món de 2009. Gata Kamsky, com a guanyador del torneig, va jugar un matx de vuit partides contra Vesselín Topàlov el 2008, pel dret de ser el reptador al Campionat del món de 2010. Finalment Topalov va guanyar el matx, i s'enfrontaria al campió del món Viswanathan Anand, qui havia defensat el seu títol amb èxit contra l'excampió Vladímir Kràmnik al Campionat del món de 2008. Absències destacadesVladímir Kràmnik i Vesselín Topàlov no eren elegibles per participar-hi, a causa de privilegis especials que ja tenien des del cicle pel campionat dle món de 2008-2009. Tota la resta de millors jugadors del món, inclòs el campió del món Viswanathan Anand, eren elegibles per participar. De tota manera, Anand, que ja estava inclòs en el cicle 2008–2009, va preferir no jugar-hi. També varen triar de no participar-hi tres altres jugadors que sí que havien disputat el Campionat del món de 2007 a Mèxic - Péter Lékó, Aleksandr Morozevitx i Borís Guélfand. Lékó i Morozevitx refusaren com a forma de protesta contra els privilegis especials que s'havien donat a Kràmnik i Topalov al cicle pel campionat del món.[1][2] L'altre únic jugador del Top 30 que no hi participà fou Judit Polgár. Sistema de classificacióLa llista final dels 128 classificats per disputar la Copa del Món es confeccionà de la següent manera:[3]
Les zones individuals (pels Zonals) estan descrites al handbook de la FIDE.[4] ParticipantsTots els participants eren Grans Mestres, llevat indicació expressa en sentit contrari.
¹ Izoria no va comparèixer a causa de problemes amb el seu visat. Gonzalez Zamora no hi va anar per malaltia.[5] Sistema de jocEl torneig es va jugar a la manera dels Campionats del món d'escacs de la FIDE 1998–2004: cada ronda consistia en un matx a dues partides (llevat de la final, que seria a quatre partides), seguides quan calgués de partides de desempat a temps més reduïts.[6][7] El control de temps estàndard era de 90 minuts pels primers 40 moviments i de 30 minuts per la resta de la partida, amb 30 segons afegits després de cada moviment. Els desempats consistirien en dues partides semiràpides a 25 minuts + 10 segons per moviment, seguides per dues ràpides a 5 minuts + 10 segons per moviment), seguides per una partida Armageddon en cas que calgués (les blanques tindrien 6 minuts i haurien de guanyar, les negres 5 minuts i els valdrien les taules). Els premis anirien de 6,000 US$ pels jugadors eliminats a la primera ronda fins a 80,000 $ pel perdedor de la final, i 120,000 $ pel campió. Resultats, rondes 1–4ResumRonda 1La majoria dels favorits varen passar ronda. Del top 32, els únics eliminats foren Pàvel Eliànov (19è), Konstantin Landa (25è) i Pendyala Harikrishna (32è).[5] Ronda 2Els jugadors del top 32 eliminats en partides regulars foren Teimur Radjàbov (3r del rànquing inicial), i Loek van Wely (24è).[8][9] Els jugadors del top 32 eliminats en els tie breaks foren Rustam Kassimdjanov (22è), Andrei Volokitin (26è) i Vadim Zviàguintsev (30è). Això deixava 24 dels primers 32 a la final a 32. Entre els millors jugadors que varen necessitar els tie breaks per passar, hi hagué Vassil Ivantxuk (1r), Magnus Carlsen (10è), Ruslan Ponomariov (14è) i Wang Yue (15è).[10] Ronda 3Després de les dues partides regulars, 10 dels 16 matxs s'havien decidit. Els jugadors que passaren ronda només amb les partides regulars foren: Aleksei Xírov (5è preclassificat), Michael Adams (7è), Ievgueni Alekséiev (8è), Magnus Carlsen (10è), Gata Kamsky (11è), Vladímir Akopian (12è), Dmitri Iakovenko (13è), Ruslan Ponomariov (14è), Wang Yue (15è) i Ivan Txeparínov (31è).[11][12] Cheparinov va eliminar el 2n preclassificat Xakhriar Mamediàrov. Els altres sis matxs es decidiren al desempat. Els guanyadors foren Liviu-Dieter Nisipeanu (33è) (eliminant Vassil Ivantxuk), Krishnan Sasikiran (35è), Ievgueni Baréiev (41è), Levon Aronian (4t), Piotr Svídler (6è), i Serguei Kariakin (17è).[13] Ronda 4En les partides amb control de temps estàndard, Xírov, Ponomariov, Carlsen, Karjakin i Cheparinov van guanyar els seus respectius matxs contra Akopian, Sasikiran, Adams, Nisipeanu i Wang Yue. Els altres tres matxs (Iakovenko-Aronian, Svidler-Kamsky i Bareev-Alekseev) varen arribar als tie breaks,[14][15] amb victòries per Iakovenko, Kamsky i Alekseev. Secció 1
Secció 2
Secció 3
Secció 4
Secció 5
Secció 6
Secció 7
Secció 8
Resultats, rondes 5–7
Articles a Chessbase: Ronda 5 partida 1; Ronda 6 partida 2; Ronda 5 desempats; Ronda 6 partida 1. Final
Notes i referències
Enllaços externs |