|
Casa Magarola
La Casa Magarola és un edifici neoclàssic ubicat al carrer Tallers, 22-22 bis del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2] HistòriaEl 1756, els germans Fèlix i Francesc de Magarola i Cantó i el tintorer de seda Eudald Llorens van adquirir a Josep Antoni Ferrusola una finca al carrer dels Tallers,[3][4] on va establir una fàbrica d'indianes.[5] Les obres foren encarregades al mestre de cases Marià Enrich, que hi construí dues «oficines» grans, una anomenada «quadra de les tines», i l'altra, «quadra dels telers», i també va acondicionar la casa.[6] El 1760, Llorens es va separar de la societat,[7][4] i el 1766, els germans Magarola van adquirir una altra finca als hereus del gerrer Pere Esquirol,[8][4] que el 1770 fou reformada pel mateix Enrich, que s'encarregà de terraplenar l'hort.[9] Posteriorment, van adquirir tres finques més,[4] i el 1779, van demanar permís per enderrocar les construccions existents (que en conjunt tenien 206 pams d'amplada) i reconstruir-les de nova planta,[10] la documentació gràfica del qual és una secció transversal de la façana però no un alçat de la mateixa.[1][5] Fèlix de Magarola va morir el 1785, essent succeït pel seu fill Josep Francesc de Magarola i Olzina, casat amb Maria Rosa Casani.[4] El seu germà Francesc va morir el 1790, i fou succeït per la seva vídua Antònia Margarit i el seu fill Francesc Xavier de Magarola i Margarit, casat amb Maria Teresa Rich i Forest.[4] Els litigis entre els hereus es van acabar refonent amb el concurs de creditors,[11][4] i finalment es van resoldre amb una concòrdia el 1844.[12][5] El 1826, l'hereu Francesc de Magarola i Rich llogà l'edifici al fabricant de filats Isidre Cruells, associat amb Joan Traveria. L'octubre del 1830, Cruells es va separar de Traveria i filava amb màquines pròpies a les «quadres» de la casa-fàbrica, d'on fou desallotjat el desembre del 1831 pels síndics dels creditors, Erasme de Janer i Josep Cabanes, que el mateix any van arrendar la fàbrica a la companyia de filats de Traveria.[5] Posteriorment, la fàbrica va ser llogada a la societat Ignasi Turent i Cia, dedicada a l'abrillantament dels teixits de cotó.[5] El 1846, Ignasi Turent va sol·licitar la legalització de la màquina de vapor de 3 CV que hi tenia instal·lada, segons els plànols signats pel mestre d'obres Josep Calçada.[13][5] El 1851 va sortir a subhasta la maquinària i utensilis de la fàbrica,[14] continuada per Valentí Sindreu i Esparó[15] (†1865).[16] A la dècada del 1850, hi havia a més els industrials Lluch Germans del ram de la confecció; Lluís Depares, constructor d'útils per a teixir, i Martí Plana, constructor d'instruments musicals.[17][5] El 1869, un taller de marmolita instal·lat per Vicenç Estrada va sol·licitar la legalització d'una màquina de vapor de 5 CV, que havia estat instal·lat des de feia anys pels Sindreu, sota la direcció de l'enginyer industrial M. Lladó i el mestre d'obres Josep Marimon i Cot.[5] Francesc de Magarola i Rich va morir sense fills i fou succeït per la seva germana Marianna,[4] vídua de Joan Argelich i Pazzi. Aquesta morí el 1862[18] i la propietat va passar a mans del seu fill Joan Xavier Argelich i de Magarola,[5] que el 1871 en vengué la part septentrional, incloent-hi un terreny procedent de l'enderrocament de les muralles (actuals núms. 48 i 50 del carrer de Pelai), al sastre Ignasi Morell i Salsé[19][4] (†1876).[20] El 1877, va vendre la resta a l'industrial Miquel Boada i Vilumara,[4] i aquell mateix any, s'hi va instal·lar provisionalment el Seminari Conciliar de Barcelona, en abandonar aquest l'antic Col·legi de Cordelles a la Rambla.[5] El 1882, amb el trasllat cap al nou edifici al carrer de la Diputació, la planta baixa va ser ocupada per la botiga i magatzem de paper de la societat Fills d'Esteve Bachs, fundada l'any 1881, mentre que les plantes superiors restaren desocupades. A la primera dècada del segle xx, l'edifici va ser també ocupat de forma parcial per l'Ateneu Obrer de Barcelona i el Cercle Mallorquí.[21][5] L’any 2002, amb motiu de la subdivisió de l'edifici en apartaments, s'hi va realitzar una reforma i remunta sota la direcció de l'arquitecte Alfred Fernández de la Reguera.[5]  DescripcióConsta de planta baixa i dos pisos. Ordenada en tres cossos verticals, la façana presenta un aplacat de pedra de Montjuïc a la planta baixa i a tots els nivells del cos central, ornat per unes pilastres jòniques monumentals. El pati central articulava l'accés a la planta noble i també a la part posterior de l'edifici, on es conserven les dues antigues «quadres». Aquestes mantenen l'estructura a base d'arcs de fàbrica i bigues, encara que el pati que les separava va ser cobert amb una estructura metàl·lica a finals del segle xix.[2] Vegeu tambéReferències
Bibliografia
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Magarola
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
