Cohenita
Cohenita (Coh) amb schreibersita (Sch) i magnetita (Mgt)
Fórmula química	(Fe,Ni,Co)₃C
Epònim	Emil Cohen
Localitat tipus	meteorit Magura, Slanica, Námestovo, Comtat de Námestovo, Regió de Žilina, Eslovàquia
Classificació
Categoria	elements natius
Nickel-Strunz 10a ed.	1.BA.05
Nickel-Strunz 9a ed.	1.BA.05
Nickel-Strunz 8a ed.	I/A.04 – Anhang
Dana	1.1.16.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 5,09Å; b = 6,74Å; c = 4,52Å;
Grup espacial	Pnma
Duresa (Mohs)	5,5 a 6
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1889
Símbol	Coh
Referències	[1]

La cohenita és un mineral de la classe dels elements natius que pertany al subgrup de la cohenita. Rep el seu nom en honor d'Emil Wilhelm Cohen (1842–1905), professor de mineralogia de la Universitat de Greifswald, Alemanya.

La cohenita és un carbur de ferro, níquel i cobalt de fórmula química (Fe,Ni,Co)₃C. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba com plaques imperfectes o cristalls en forma d'agulles. També se'n pot trobat en dendrites fent intercreixements eutèctics amb ferro.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6. En els aliatges de ferro tècnics, la cohenita és ben coneguda en la seva fase sintètica, la qual s'anomena cementita. És un mineral molt relacionat amb l'austenita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cohenita pertany a «01.BA - Carburs» juntament amb els següents minerals: haxonita, isovita, tongbaïta, khamrabaevita, niobocarbur, tantalcarbur, qusongita i yarlongita.

Va ser descoberta l'any 1889 al meteorit trobat l'any 1840 a Magura, Slanica (Námestovo, Eslovàquia), meteorit en el qual també va ser descoberta la schreibersita.^[3] Posteriorment se n'ha trobat en molts altres meteorits al llarg dels sis continents. Als territoris de parla catalana només ha estat descrita al meteorit de Nulles, una condrita ordinària recollida en aquest municipi de la comarca de l'Alt Camp l'any 1851.^[4]