|
Crit d'Ipiranga El Crit d'Ipiranga (en portuguès: Grito do Ipiranga) correspon a la declaració d'Independència del Brasil pel Príncep Pere prop del riu Ipiranga, el 7 de setembre del 1822.[1] L'any 1821, l'elit econòmica i política portuguesa va exercir una forta pressió per restaurar el domini sobre el territori brasiler, previ a l'exili de la família reial a Rio de Janeiro (1808) i a la formació del Regne Unit de Portugal, el Brasil i l'Algarve (1815), fent tornar al monarca Joan VI a Lisboa.[2][3] Els següents mesos se succeïren diversos aixecaments militars al Brasil i moviments polítics en defensa dels interessos de l'excolònia, com fou el Dia do Fico, protagonitzat pel Príncep Pere, primogènit de Joan VI i que li va reportar perdre el càrrec de regent.[4][5] L'agost de 1822, Pere va viatjar a la província de São Paulo per garantir-ne la fidelitat a la causa brasilera, deixant a la seva dona Maria Leopoldina d'Àustria al capdavant del Consell d'Estat.[6] El 2 de setembre, va arribar a palau una missiva des de Portugal, exigint que es clausuressin els òrgans de govern brasiler i instant a Pere que tornés a terres portugueses. El Consell va decidir rebutjar aquestes ordres i va enviar un correu urgent al Príncep.[7] Quan va rebre la carta, Pere es trobava als afores de São Paulo, a la riba del rierol Ipiranga acompanyat per la seva comitiva. Exasperat per l'actitud de les Corts portugueses que pretenien treure-li tot el poder i reduir de nou el Brasil al rang de colònia, el príncep va llençar el braçalet amb els colors portuguesos i va demanar als seus soldats que fessin el mateix.Plantilla:Lustosa Després, va pronunciar la seva cèlebre al·locució:
Commemorat cada 7 de setembre, el Crit d'Ipiranga serveix avui com a festa nacional al Brasil.[9] Referències
Bibliografia
|
||||||||
