Fugida de Joan VI i la seva família des del port de Belém vers el Brasil.
L'any 1792 assumí la corona portuguesa, com a regent, arran del nombrosos problemes mentals de la seva mare, la reina Maria I de Portugal.[3] Descobriments posteriors afirmen que aquests desordres foren causats per la porfíria,[4] malaltia bastant comú entre algunes cases reials com la portuguesa, l'anglesa o la hannoveriana,[5] consistent en la barreja de la sang i de l'orina.[6]
L'any 1807 la família reial portuguesa, fugint de les tropes napoleòniques que havien envaït Portugal, s'instal·là al Brasil, fent de la ciutat de Rio de Janeiro la capital de l'Imperi Portuguès. En aquesta ciutat, l'infant Joan de Portugal esdevingué un príncep d'idees gairebé liberals. Mentrestant a Portugal, els anglesos aconseguiren expulsar els francesos el 1809 i començà l'entrada d'idees liberals, durant dotze anys, els anglesos dominaren com una autèntica colònia Portugal.[7][8][9] Al Brasil, declarà la llibertat de comerç, obrí el port a tots els països,[10] i elevà l'estatus jurídic del Brasil colonial fins a igualar-lo amb el de Portugal, anomenant el regne Regne Unit de Portugal, Brasil i l'Algarve.[11] Amb la mort de la seva mare, el 1816 no fou declarat rei immediatament, hagué d'esperar fins al 6 de febrer de 1818.[2]
Tot i la derrota de Napoleó, Joan VI decidí quedar-se al Brasil, i no fou fins que esclatà una revolució a la ciutat de Porto que decidí viatjar fins al continent europeu, tot i que el seu hereu, el príncep Pere, va quedar-s'hi en representació de la corona. L'any 1821 el Rei arribà a Portugal i en contra de l'opinió generalitzada de què lluitaria en contra de la revolució liberal, el monarca jurà la Constitució portuguesa en la qual es materialitzava la desarticulació del Tribunal del Sant Ofici, s'abolia la censura i es creava el Banc de Lisboa.[12]
L'infant Pere, que restà al Brasil, decidí declarar 7 de setembre de 1822 la independència del Brasil, i s'autoproclamà emperador.[13] Fins i tot el rei liderà la desarticulació d'un cop d'estat de caràcter absolutista liderada per la seva muller, la reina Carlota Joaquima d'Espanya i pel seu fill el príncep i després rei Miquel I de Portugal el 1823.[14] El 1826 el monarca moria a Lisboa. Al llarg del seu regnat es consolidà la divisió de Portugal i del Brasil en dos estat independents. La seva mort iniciada una intensa disputa successòria a Portugal que acabà amb l'entronització de la seva neta, la infanta i després reina Maria II de Portugal.[15]
↑Andrade, Maria Ivone de Ornellas de. "O reino sob tormenta". In: Marques, João et alii. Estudos em homenagem a João Francisco Marques, Volume I. Universidade do Porto, sd, pp. 137-144
↑Cardoso, António Barros «Liberais e absolutistas no Porto (1823-1829)» (en portuguès). Estudos em homenagem ao professor doutor José Marques. Departamento de Ciências e Técnicas do Património / Departamento de História. Universidade do Porto, 2006, pàg. 262-269.
_-_cores_compensadas.jpg)
.svg)
_-_Lesser.png)
.svg){kind=small}
