Elvira Rawson

Biografia
Naixement	(es) Elvira del Carmen Rawson Guiñazú 19 abril 1867 Junín (Argentina)
Mort	4 juny 1954 (87 anys) Buenos Aires (Argentina)
Sepultura	Cementiri de la Recoleta
Nacionalitat	Argentina
Formació professional	Universitat de Buenos Aires
Formació	Universitat de Buenos Aires
Activitat
Ocupació	Metgessa i professora
Partit	Unió Cívica, Unió Cívica Radical
Moviment	Feminisme
Obra
Localització dels arxius	Hesburgh Libraries Rare Books & Special Collections (en)
Família
Cònjuge	Manuel Dellepiane
Fills	Roberto, Manuel, Julio, Juan Carlos, Raquel, Haydée i Franklin Dellepiane Rawson
Pare	Juan de Dios Rawson

Elvira del Carmen Rawson Guiñazú (Junín, 19 d'abril de 1867 - Buenos Aires, 4 de juny de 1954) va ser la segona dona a graduar-se com a metgessa a l'Argentina, el 1892, i una destacada feminista.^[1]

Durant la Revolució del Parc de 1890 va establir amb altres metges un hospital de campanya en el front de batalla per atendre als ferits. Va ingressar a la Unió Cívica, primer, i a la Unió Cívica Radical, després. Va orientar el seu exercici de la medicina cap a les malalties femenines. Va ser professora d'higiene i pediatria.

Va ser una de les fundadores del primer Centre Feminista creat al país per reclamar pel reconeixement de la igualtat de drets civils i polítics d'homes i dones. Va participar activament al Primer Congrés Femení Internacional, realitzat a Buenos Aires el 1910, en ocasió del Centenari. Aquest any es va casar amb Manuel Dellepiane, amb qui va tenir vuit fills.^[1]

El 1919 va fundar l'Associació Pro Drets de la Dona, juntament amb Adelina Di Carlo, Emma Day i Alfonsina Storni, entre altres, i van arribar a reunir a onze mil afiliades. Per lluitar pel sufragi femení, Elvira Rawson va tendir sempre a unir forces amb Alicia Moreau de Justo, que presidia la Unió Feminista Nacional, l'altra gran organització feminista existent. Juntes van organitzar una impactant votació paral·lela de dones. El 1928 va organitzar el tercer Congrés Internacional Femení. Va morir el 1954 a Buenos Aires.

• CABRAL, César Augusto. Alem: informe sobre la frustración argentina. Buenos Aires: A. Peña Lillo, 1967. ISBN. ISBN.
• ETCHEPAREBORDA, Roberto. La Revolución Argentina del 90. Buenos Aires: EUDEBA, 1966. La Revolución Argentina del 90. Buenos Aires: EUDEBA.
• JITRIK, Noé. La Revolución del 90. Buenos Aires: CEAL, 1970. La Revolución del 90. Buenos Aires: CEAL.

• Elvira Rawson, Red Informativa de Mujeres Argentinas (castellà)