Hörnesita

Hörnesita
Fórmula química	Mg₃(AsO₄)₂·8H₂O
Epònim	Moriz Hoernes
Localitat tipus	Ciclova, dipòsit de Cu-Mo-(W) d'Oraviţa-Ciclova, Província de Caraș-Severin, Romania
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.CE.40
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CE.40
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/C.10b
Dana	40.3.6.7
Heys	20.2.4
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,262 Å; b = 13,442 Å; c = 4,741 Å; β = 104,9°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	blanc; incolor en llum transmesa
Exfoliació	perfecta - en {010}, perfecta; en {100}, pobre
Tenacitat	flexible
Duresa (Mohs)	1
Lluïssor	subvítria, sedosa, nacrada
Color de la ratlla	blanc a incolor
Densitat	2,57 a 2,73 g/cm3 (mesurada); 2,57 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,563 nβ = 1,571 nγ = 1,596
Birefringència	δ = 0,033
Pleocroisme	no pleocroica
Angle 2V	mesurat: 60°, calculat: 60°
Dispersió òptica	forta
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Hns
Referències	[1]

La hörnesita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la vivianita. Rep el nom per Wilhelm Haidinger l'any 1895 en honor de Moriz Hörnes [14 de juliol de 1815 Viena, Àustria - 4 de novembre de 1868 Viena), conservador del Gabinet de Minerals Imperial, a Viena.

La hörnesita és un arsenat de fórmula química Mg₃(AsO₄)₂·8H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1. Forma sèries de solució sòlida principalment amb l'annabergita i l'eritrita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hörnesita pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: chudobaïta, geigerita, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, barićita, eritrita, ferrisimplesita, köttigita, manganohörnesita, parasimplesita, vivianita, pakhomovskyita, simplesita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita, santabarbaraïta i metaköttigita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Museu d'Història Natural de Viena (Àustria), amb el número de catàleg: a.a. 415.

Va ser descoberta a Ciclova, dins el dipòsit de coure, molibdè i tungstè d'Oraviţa-Ciclova (Caraş-Severin, Romania). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat descrita només a les mines de Brezal, situada a la localitat de Pavies, dins la comarca de l'Alt Palància (País Valencià), i a la mina José Domingo, a L'Argentera (Baix Camp).