Metaköttigita

Metaköttigita
Fórmula química	(Zn,Fe,Fe)₃(AsO₄)₂·8(H₂O,OH)
Epònim	meta- i köttigita
Localitat tipus	mina Ojuela, Mapimí, municipi de Mapimí, Estat de Durango, Mèxic
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.CE.85
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CE.85
Dana	40.3.8.2
Heys	20.3.19
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,96(2) Å; b = 9,44(2) Å; c = 4,72(1) Å; α = 95,6(2)°; β = 97,0(2)°; γ = 107,8(2)°
Grup puntual	1 - pinacoide
Grup espacial	p1
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,648 nβ = 1,680 nγ = 1,716
Birefringència	δ = 0,068
Angle 2V	mesurat: 93°, calculat: 90°
Dispersió òptica	r >
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1979-077
Símbol	Mköt
Referències	[1]

La metaköttigita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la simplesita.

La metaköttigita és un arsenat de fórmula química (Zn,Fe,Fe)₃(AsO₄)₂·8(H₂O,OH). Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1982. Cristal·litza en el sistema triclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la metaköttigita pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: chudobaïta, geigerita, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, barićita, eritrita, ferrisimplesita, hörnesita, köttigita, manganohörnesita, parasimplesita, vivianita, pakhomovskyita, simplesita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita i santabarbaraïta.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Nacional d'Història Natural, l'Smithsonian, situat a Washington DC (Estats Units), amb el número de registre: 160541.

Va ser descoberta a la mina Ojuela, a la localitat de Mapimí (Estat de Durango, Mèxic), sent l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.