JJ Cobas destacà especialment per les seves motocicletes de velocitat innovadores i altament competitives. Ha aconseguit tota mena d'èxits internacionals d'entre els quals cal esmentar el Mundial de velocitat de 125cc guanyat per Àlex Crivillé el 1989.[4] També varen ser molt ben valorades pels experts les seves motocicletes de trial, de carretera i de trail (modalitat similar a l'enduro).
Història
La JJ Cobas 125cc amb què Àlex Crivillé guanyà el Mundial de 1989
Jacinto Moriana era l'amo de la botiga barcelonina JJ Automóviles i d'ençà de 1976 dirigia la seva pròpia escuderia, l'Escuderia JJ, des de la qual patrocinava alguns dels millors pilots de motociclisme catalans en totes les disciplines: Lluís Miquel Reyes, Carles Cardús, Joan Garriga, Sito Pons, Carles Mas, Toni Gorgot, els germans Toni i Jordi Elías, etc. D'altra banda, Antonio Cobas era un brillant enginyer del sector de la motocicleta, especialitzat sobretot en l'apartat del xassís, que no feia gaire ja havia participat en la fundació de dues marques de motocicletes de velocitat de renom: Siroko i Kobas.
Cap al gener de 1983, Moriana contactà amb Cobas i li oferí de crear una empresa conjunta, proposta que Cobas acabà acceptant cap a final de març d'aquell any.[5] El seu primer projecte dins la nova societat fou la JJCobas de trial, equipada primer amb un motor de Montesa Cota i a partir de la versió RC25 amb un de BultacoSherpa T.[6]
Tot seguit, l'empresa desenvolupà una motocicleta per a curses de resistència amb motor BMWK100, i a partir de 1984 entrà de ple al món dels Grans Premis amb la seva primera creació en aquest camp: la TR1. Des d'aleshores fins al final, JJ Cobas anà millorant les seves motocicletes de velocitat, arribant a uns nivells de prestacions de primera línia.
La darrera moto de la marca dissenyada íntegrament per Antonio Cobas fou la trail de 1995 amb motor YamahaXTZ 660. Un any després, el 1996, abandonà la societat per tal de dedicar-se en exclusiva a dirigir l'equip del seu amic Sito Pons: el Team Honda Pons.[7]
Producció
Relació dels principals models fabricats, inclosos alguns prototipus.
Xassís de doble viga d'alumini. Destinada al mercat japonès
JJCobas Trail
1995
Yamaha XTZ 660
Xassís de doble viga d'alumini. Fou el darrer model dissenyat íntegrament per Antonio Cobas
Trial
La JJ Cobas RC 31 amb motor Montesa de 1984
El prototipus de la JJ Cobas de trial, presentat el 1983, era una motocicleta avançada al seu temps. No va triomfar a causa de les excessives novetats que incorporava, però va establir les bases tècniques del trial modern en ser la primera motocicleta d'aquesta especialitat a emprar suspensió posterior monoamortidor, frens de disc i xassís monoviga d'alumini (malgrat que a la sèrie, per qüestions de cost i robustesa, s'hi emprà l'acer).[9][10]
Prototipus dissenyat per Cobas amb col·laboració amb els tècnics de Montesa, a petició d'aquests. Fou la base de la Montesa Campiona del Món el 1996 amb Marc Colomer
Competició
Al llarg de la seva existència, per l'equip oficial de JJ Cobas hi passaren pilots d'alt nivell. Tot seguit se n'enumeren els més coneguts:
Velocitat
La JJ Cobas 250 amb motor Honda que pilotà Àlex Crivillé el 1991
↑Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Motos españolas en el Mundial». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 218-219. ISBN 84-920886-5-6.
↑Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «JJ Cobas». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 59. D.L. B 29846-2011.
