|
Jaume Serra i Húnter
Jaume Serra i Húnter (Manresa, Bages, 8 de gener de 1878 - Cuernavaca, Mèxic, 7 de desembre de 1943) fou un filòsof, polític català i rector de la Universitat de Barcelona. BiografiaFill de pare català i mare irlandesa. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Es casà amb Lluciana Peraire i Ricarte, convertint-se així en cunyat del pintor Ramon Casas. Va mantenir una gran amistat amb el pintor, de qui va ser padrí de casament i també portador del seu fèretre al seu enterrament.[1][2] Amb Lluciana Peraire va tenir set fills, entre ells l'advocat Jesús Serra i Perayre. Va ser avi de l'economista i polític mexicà Jaime José Serra Puche. El 1910 fou nomenat catedràtic de psicologia, lògica, ètica i dret en un institut d'ensenyament secundari d'Almeria i poc després catedràtic de lògica a Santiago de Compostel·la. Des del 1913 també ocupà la càtedra d'Història de la filosofia a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona, on va desenvolupar una gran tasca en el camp de l'ensenyament i de l'organització acadèmica a través del segon Congrés Universitari Català del 1918. Durant el període republicà dels anys trenta fou nomenat degà de la Facultat de Lletres i rector de la Universitat de Barcelona (1931-1933), membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Fou membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i fou elegit diputat al Parlament de Catalunya el 1932, del qual en fou nomenat vicepresident primer, i més tard president del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya, des d'on va fer amistat amb Santiago Pi i Sunyer i Josep Irla i Bosch. El 31 de desembre de 1933 va presidir el Parlament de forma interina i proclamà Lluís Companys com a president de la Generalitat de Catalunya. En finalitzar l'ofensiva franquista de Catalunya es va exiliar a França i més tard a Mèxic, on fou membre del Consell Nacional de Catalunya. Se'l considera deixeble i continuador de Francesc Xavier Llorens i Barba, i un enllaç entre dues generacions filosòfiques barcelonines. Juntament amb Tomàs Carreras i Artau i Francesc Mirabent i Vilaplana forma el nucli fonamental de l'anomenada Escola de Filosofia de Barcelona. El seu pensament personal es mantingué fidel a una concepció idealista i espiritualista, hereva de l'escola catalana del sentit comú, oberta, però, als ensenyaments de la història i interessada a harmonitzar les dades de la ciència amb les creences religioses. Com a filòsof fou un acèrrim defensor de la funció i del paper que la filosofia havia de tenir en el terreny de l'educació. La Generalitat de Catalunya va donar el 2003 el nom de Jaume Serra i Húnter a un programa per contractar professors amb criteris d'excel·lència professional.[3] Publicacions
ReferènciesBibliografia
Enllaços externs
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
