|
Teodor Baró i Sureda
Teodor Baró i Sureda (Figueres, 21 de gener de 1842 – Malgrat de Mar, 22 de setembre de 1916) fou un advocat, polític, periodista i escriptor català. Va conrear aspectes diversos dins el camp literari (teoria, novel·la, poesia, teatre) però es dedicà principalment al periodisme, seguint la línia de Mañé i Flaquer al Diario de Barcelona. Com a polític, vinculat al Partit Liberal de Sagasta, ocupà diversos càrrecs en diferents ciutats espanyoles.[1][2] BiografiaLlicenciat en filosofia.[1] D'idees liberals moderades, des del 1865 va formar part de diversos cercles liberals. El 1874 fou nomenat regidor de l'Ajuntament de Barcelona.[1] Es va unir al Partit Liberal Fusionista amb el que fou elegit diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1881 i de 1884, arribant presidir el Comitè Provincial Fusionista.[1] També fou nomenat governador civil de Màlaga (1883), Sevilla (1884) i la Corunya (1885). També fou nomenat director general de Beneficència i Sanitat, des d’on va organitzar el cos de Sanitat Marítima, i després delegat d’Ensenyament Primari en els diferents governs liberals.[1] Alhora, era director de La Crónica de Cataluña des del 1879,[1][3] que donava suport a la política de Práxedes Mateo Sagasta, perjudicial als interessos catalans i enfrontat a la línia política de Rius i Taulet; fet que el va obligar a presentar-se pel districte de Xinzo de Limia a les eleccions generals espanyoles de 1886. Fou escollit novament diputat, aquest cop pel districte de Figueres, a les eleccions generals espanyoles de 1893, i fou un dels mantenidors dels Jocs Florals del Barcelona de 1896. Finalment, a partir del 1898, es va aproximar al reformisme de Polavieja.[1] Es va incorporar al Diario de Barcelona, del qual en serà director dues vegades: la primera entre 1902 i 1903, amb la mort de Joan Mañé i Flaquer, i finalment entre 1906 i 1912 arran de la destitució de Miquel dels Sants Oliver. Durant els seus mandats, el "Diario" adquirí un tarannà més conservador. EL 1902 va ingressar a l'Acadèmia de Bones Lletres i va escriure el tractat El periodismo (1902), en què detalla les seves anècdotes personals, la seva teoria sobre la funció del periodisme, estil i gèneres, l’ètica professional, el bilingüisme (adoptà un to moderat proper a Gaziel) i model hemerològic. També va escriure algunes peces de costums en català. Fou membre numerari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola.[1] Obra literària Teatre
Novel·la
Història
Referències
Bibliografia
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teodor Baró i Sureda  Vegeu texts en català sobre Teodor Baró i Sureda a Viquitexts, la biblioteca lliure.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
