|
Jocs Pítics
 Els jocs Pítics eren un dels quatre jocs Panhel·lènics de l'antiga Grècia, disputats cada quatre anys al santuari d'Apol·lo a Delfos. Es disputaven en honor del déu Apol·lo, d haéu de la música i de la llum, dos anys abans i dos anys després dels jocs Olímpics, intercalats entre els jocs Nemeus i els jocs Ístmics. Es van fundar al voltant del segle vi aC, i, a diferència dels Olímpics, també comprenien competicions de música i poesia. En un principi van ser un seguit de competicions culturals (música i poesia) celebrades cada 8 anys, però se li van anar afegint les competicions esportives i es van acabar celebrant cada 4 anys. L'any 582 aC va ser la primera edició en el format definitiu. Segons la mitologia, els va iniciar Apol·lo, després de matar el drac serp Pitó i establir l'oracle a Delfos. Eren uns Jocs Fúnebres, perquè Apol·lo els va celebrar quan va enterrar els ossos de Pitó en una marmita a dins del seu temple.[1][2] Una variant diu que Apol·lo va anar a la vall del Tempe, a Tessàlia, enviat per Zeus per a purificar-se per la mort de Pitó, i quan va tornar a Delfos es va apoderar de l'oracle portant una corona de llorer de Tempe i una branca del mateix arbre a la mà dreta. Pee això als vencedors dels Jocs Pítics se'ls premiava amb una corona de llorer.[3] Pausànias relaciona el premi del llorer amb el relat mític d'Apol·lo i Dafne.[4] Pausànias també dona una altra alternativa per a la fundació dels Jocs Pítics: diu que els va instaurar Diomedes quan tornava de la Guerra de Troia.[5] Segons la Crònica de Paros, l'any 590 aC els amficcíons van donar premis en metàl·lic als vencedors amb el botí que havien aconseguit amb la conquesta de Crissa, però a partir del 582 aC el premi era la corona de llorer.[6] La treva sagradaAbans de l'inici dels Jocs els heralds i els teors recorrien Grècia per a proclamar la treva sagrada i així permetre que tothom pogués assistir als Jocs amb immunitat, fins i tot en temps de guerra. Si una ciutat no volia sotmetre's a aquesta norma no podia participar als Jocs i, si violava la treva, se li imposaven fortes multes i s'expulsava els seus participants.[7] La competicióEls Jocs duraven diversos dies. Es començava oferint sacrificis i celebrant processons, amb els teors, els sacerdots i els participants, que anaven fins a l'altar d'Apol·lo per oferir una hecatombe i després se celebrava un banquet. També tenia lloc una representació, un drama sagrat, que escenificava la lluita entre Apol·lo i el monstre Pitó.[8] Més tard se celebraven els concursos musicals al teatre. Els poemes es recitaven acompanyant-los amb la cítara i sonava una música de flauta que commemorava les cinc fases de la llluita contra el dragó.[9] A continuació se celebraven els concursos de poesia i es realitzaven representacions de tragèdies i espectacles de dansa. També es van instaurar competicions musicals d'interpretació de cítara, sense cant.[10] Segons Plini el Vell, també es van celebrar concursos de pintors.[11] Després de les competicions musicals se celebraven les competicions esportives:[12] les competicions a l'estadi,[13] la carrera llarga (el dòlic,[14] aproximadament 4.800 metres), la carrera doble (diaule, de dos estadis),[15] el pancraci, lluita,[16] el pugilat,[17] la carrera amb armes,[18] el pentatló, on cada atleta es presentava a les proves de carrera, salt de longitud, lluita, llançament de disc i de javelina.[19] Després de les competicions gimnàstiques es celebraven els concursos hípics:[20] les curses de cavalls, de carros amb quatre cavalls (quadrigues) i amb dos cavalls (bigues). Es disputaven a l'hipòdrom de la plana, no gaire lluny del mar, al lloc on hi havia l'estadi original. El primer vencedor d'aquestes competicions va ser Clístenes de Sició.[21]   Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
