|
Josep Antoni Baixeras i Sastre
Josep Anton Baixeras Sastre (Tarragona, 20 d'abril de 1927- 24 d'agost de 2008) era un polític i escriptor català. Pertanyia a una família de petits burgesos simpatitzants de la Lliga de Catalunya, i va tenir una educació acurada. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i treballà a la Junta del Port de Tarragona. Publicà alguns poemes i narracions a Destino. També fou membre de la junta de govern del Col·legi d'Advocats de Tarragona. Amb l'ajut de Joan Triadú, va encapçalar el grup que va instaurar l'Òmnium Cultural a Tarragona, del qual va ser el primer president, i la seva inclinació cap als plantejaments nacionalistes el van dur a formar part de l'Assemblea de Catalunya i de la llista Entesa dels Catalans a les eleccions generals espanyoles de 1977, en les quals fou elegit senador per la província de Tarragona. Fou president de la Comissió de Suplicatoris del Senat d'Espanya.[1] Abandonà el càrrec amb les primeres eleccions municipals democràtiques de 1979, i fou escollit conseller de l'Ajuntament de Tarragona com a independent a les llistes del PSUC. Morí el 24 d'agost de 2008 a Tarragona. Trajectòria literàriaLes primeres obres de Josep Anton Baixeras s'emmarquen dins del gènere del conte. A finals dels cinquanta publica Perquè sí, que tot seguit seria continuat per Perquè no, amb qui guanyaria el Premi Víctor Català de 1959, i l'any següent publica Calipso. En aquest inici fa palesa de les seues característiques, com ara l'ús d'un català prou acurat, ric i culte,[2] i la ubicació de trames a Castellet, una Tarragona literària. Als anys seixanta fa el pas a la novel·la amb L'anell al dit, protagonitzada pel seu personatge més reeixit, en Pauet Nolla, una transmutació literària de la burgesia tarragonina. Veuria la segona part amb Les mares, publicada ja a la dècada dels noranta. El 1994 va publicar El Mas dels Casaments, tres peces curtes de teatre, amb un pròleg-crònica de les trobades que s'hi feien. El 2003 va publicar l'obra de teatre Narcís als llimbs que porta com a subtítol "òpera parlada, en un pròleg, tres actes i diversos intermedis". Germanista, va traduir de l'alemany al català La fira de Plundersweilern de Goethe (Arola 1999), i El dia més foll, de Peter Turrini; també va traduir una altra obra goethiana, Egmont, estrenada el 1983. L'any 2004 va ser investit doctor honoris causa de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.[3] Obres
Estudis sobre la seua obra
A: Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Tarragona : Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. Vol. II (1981); p. 143-172
Referències
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
