Projecte de Fontserè per l'Eixample de Barcelona (1859)
Era fill de l'arquitecteJosep Fontserè i Domènech i de la seva esposa Teresa Mestre i Folch.[2] Fou germà del mestre d'obres Eduard Fontserè. Quan era un nen petit va ajudar el seu pare, constructor de la plaça de toros del Torín, a mesurar el perímetre del toril.[1] Va estudiar a l'Escola de la Llotja de la Junta de Comerç, on destacà per la seva habilitat amb el llapis, i posteriorment a l'Escola de Mestres d'Obres i Directors de Camins.[1]
Va ser ajudant d'Ildefons Cerdà en el traçat de la carretera de Barcelona a Vic i en la preparació del plànol del Pla de Barcelona, previ al projecte de l'Eixample.[1] La primera obra de Fontserè va ser el nou edifici del Teatre Olimp.[1] Titulat el 1853, l'any 1859 va obtenir el tercer accèssit en el concurs municipal per a urbanitzar l'Eixample de Barcelona. El seu projecte potenciava la centralitat del passeig de Gràcia i enllaçava els nuclis veïns amb un joc de diagonals que respectaven les seves trames originals. El seu lema era: «No destruir per edificar, sinó conservar per rectificar i edificar per engrandir». El concurs va ser guanyat per Antoni Rovira i Trias, però finalment s'implementà el Pla Cerdà.
Va ser autor del projecte de l'edifici del Teatre Circ Barcelonès,[1] amb capacitat per a 2.300 espectadors, inaugurat el 25 de novembre de 1869, després de l'incendi que el 1863 havia destruït l'antic edifici.
El 1870 Josep Fontserè guanyà el concurs públic per a la urbanització del Parc de la Ciutadella, on se celebraria l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. El projecte de Fontserè incloïa els jardins, passeigs i carrers contigus.[1] Va construir la Cascada (1874-1882), la Vaqueria (1882), l'Umbracle (1883) i el cafè del Parc (1875), tot i que aquesta construcció va ser enderrocada uns anys més tard per a construir el cafè-restaurant oficial de l'exposició a càrrec de Domènech i Montaner.[3] Comptà amb la col·laboració d'Antoni Gaudí, que treballà a la reixa d'entrada al parc i a la Cascada, i la dels escultorsJoan Flotats, Llorenç Matamala i Rossend Nobas. Va ser víctima d'una intriga i dimití com a director del parc, amb un disgust tan gran que mai més tornà a posar-hi els peus.[1]
Al costat del Parc de la Ciutadella el 1874 va projectar el Dipòsit de les Aigües, en què Gaudí, aleshores jove estudiant d'arquitectura, va fer el càlcul estàtic del conjunt i dels elements de suport.[4] L'edifici es construí el 1876 i s'inaugurà el 1880 com a dipòsit d'aigües, amb la funció de regular el cabal d'aigua de la cascada del parc de la Ciutadella i de regar-ne els jardins. Actualment, hi ha la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra.[4]
Fontserè continuà les obres a la mort de l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet, que havia començat la fàbrica d'estampat tèxtil. Va fer la torre i l'edifici separat per als corrons.
Gaudí, aleshores jove estudiant d'arquitectura, va fer el càlcul estàtic del conjunt i dels elements de suport. L'edifici es construí el 1876 i s'inaugurà el 1880 com a dipòsit d'aigües, amb la funció de regular el cabal d'aigua de la cascada del parc de la Ciutadella i de regar-ne els jardins.
Fou projectat el 1873 per l'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, i construït entre 1874 i 1878 per Josep Fontserè i l'enginyer Josep Cornet i Mas.
Reconversió a centre cultural i jaciment arqueològic
Palauet classicista, amb jardí i un hivernacle de ferro i vidre, encarregat per Frederic Ricart i Gibert, industrial tèxtil i marquès de Santa Isabel
Reformat el 1920 per a ésser la seu d'Aigües de Barcelona; després s'afegiren dos pisos i un de mansardes. Actualment és la seu de la Conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya.
↑«Vil·la Conxa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
Ajuntament de la Garriga «Fitxes de Béns Protegits». Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic, 2007. Arxivat de l'original el 15 d’agost 2018 [Consulta: 11 agost 2014].
_2012-09-16_12-24-13.jpg)
