|
Josep Fontserè i Domènech
Josep Fontserè i Domènech (Vinyols i els Arcs, 1799 - Barcelona, 1870)[1][2] va ser un fuster i arquitecte català.[3] BiografiaCol·laborà amb Antoni Cellers a l'església dels Escolapis de Sabadell (1831-1832).[4] Fou autor de la plaça de toros del Torín, a la Barceloneta, inaugurada el 1834 a partir d'un encàrrec de la Casa de la Caritat de Barcelona. Va ser autor del projecte de l'església de Vallbona de les Monges, aprovat el 8 de març de 1835, degut a la ruïna que amenaçava a l'antiga església.[4] Va completar l'església parroquial de Pallejà, dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida, que s'havia començat a construir el 1832 sota la direcció de l'arquitecte Joan Merlo i que després d'algunes interrupcions va ser finalitzada per Fontserè el 1862.[4] Va ser membre de la Comissió de l'Eixample, creada per l'Ajuntament de Barcelona el 1853 amb el nom de Comissió de les Corporacions de Barcelona, un any abans d'enderrocar les muralles.[5] Va ser arquitecte municipal de Barcelona, en companyia de l'arquitecte Josep Mas,[6] Casat amb Teresa Mestre i Folch, natural de Riudoms,[7] fou pare dels mestres d'obres Eduard i Josep Fontserè i Mestre,[6] i avi del meteoròleg Eduard Fontserè i Riba.  Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Fontserè i Domènech
Bibliografia
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||
