Linaria supina

Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Lamiales
Família	Plantaginaceae
Gènere	Linaria
Espècie	Linaria supina Chaz., 1790
Nomenclatura
Basiònim	Antirrhinum supinum

Linaria supina és una planta herbàcia de la família de les escrofulariàcies.

És una herba perenne –a vegades anual o biennal–, peloso-glandulosa en la inflorescència –pèls de 0,2-1 mm–, a vegades glabrescent, comunament ± glauca. Tiges fèrtils 1-30, de 5-30(40) cm, de procumbents a ascendents, a vegades suberectes, simples o ramificats; tiges estèrils 1-24, fins de 17 cm, de procumbents a ascendents. Fulles de les tiges fèrtils 3-32 × 0,3-5 mm, linears, linearo-oblanceolades o linearo-subulades, agudes o subagudes –en ocasions obtuses–, planes o lleugerament revolutes, les superiors generalment alternes, les inferiors alternes o disposades en verticils de 3-6; fulles de les tiges estèrils 2-20 × 0,3-2 mm, similars a les dels fèrtils, disposades en verticils de 3-6. Inflorescència fins de 25 cm, amb 2-23(27) flors, densa en l'antesi, densa o ± laxa en la fructificació; bràctees 2-11 × 0,3-1,3 mm, de linears a linearo-oblanceolades, agudes; pedicels 0,5-3,5 mm en l'antesi –1-7 mm en la fructificació–, erecte-patents o erectes. Calze amb sèpals desiguals –rares vegades subiguals–, de subaguts a obtusos; sèpal superior 4-8 × 0,5-1 mm en l'antesi –4,5-8 × 0,6-1,2 en la fructificació–, de linearo-oblanceolat a linearespatulat; sèpals inferiors 2,5-6 × 0,7-1,2 mm en l'antesi –3-7 × 0,8-1,5 mm en la fructificació–, d'oblanceolats a oblongo-oblanceolats. Corol·la (13)15-25(27) mm, d'ordinari groga o d'un groc blanquinós amb venes violetes, castanyer-violetes, purpúria o d'un gris-verdós, rares vegades ± tenyida de violeta o blanca; tub de 3-4 mm d'amplària; si del llavi superior 2-4 mm; si del llavi inferior 1,5-3 mm; esperó 6,5-15(18) mm –1,5-2 mm d'amplària en la seva base–, en general lleugerament corbat, a vegades ± recte, en general més llarg que la resta de la corol·la, a vegades subigual o més curt. Càpsula 3-7,5 × 2,8-7,5, globosa, glabra o amb pèls glandulífers de 0,1-0,2 mm en la seva meitat superior. Llavors 1,7-2,8(3,3) × 1,5-2,7(3) mm, suborbiculars, plano-convexes o ± còncavo-convexes; disc ± reniforme, llis o tuberculat, negre o d'un gris fosc; ala de 0,3-0,6 mm d'amplària, membranàcia, sencera –rares vegades subentera–, no engrossida, no papil·losa, negra o d'un gris fosc.^[1]

Es troba en ribassos, talussos, penyes, pastures terofítics, dunes litorals, cultius i terrenys erms, indiferent al substrat; a una altitud de 0-2550 metres en el SW d'Europa; introduïda a Anglaterra, Noruega i Suècia. Meitat N de la península ibèrica.

Linaria supina va ser descrita per (L.) Chaz. i publicat en Supplement au Dictionaire des Jardiniers 2: 39. 1790.^[2]

Citologia

Nombre de cromosomes de Linaria supina (Fam. Scrophulariaceae) i tàxons infraespecífics: 2n=12^[3]

Sinonímia

• Antirrhinum supinum L.^[4]
• Antirrhinum maritimum (Lam. & DC.) Poir. in Lam.
• Antirrhinum pyrenaicum (Ramond ex DC.) Loisel.
• Linaria alpina var. odoratissima (Benth.) P. Monts.
• Linaria ambigua A. Huet
• Linaria maritima Lam. & DC.
• Linaria masedae Merino
• Linaria odoratissima (Benth.) Bubani^[5]

• Violeta de pastor.