No va tenir la fama dels seus predecessors i mestres Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch, que havien gaudit de l'interès de les grans fortunes i els mecenes entre els seus clients. Tanmateix, va saber adaptar-se a un temps canviant i la seva obra va del modernisme al noucentisme per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren a Barcelona i al Vallès Oriental, principalment a la Garriga i Cardedeu, algunes de les les quals, avui considerades Bé Cultural d'Interès Nacional, van estar a punt de caure sota les excavadores a la dècada de 1970.[a] A més, va actuar com urbanista i arquitecte municipal de l'Ametlla del Vallès, la Garriga, Caldes de Montbui i Granollers, en un període de creixement que va forçar a aquests municipis a desenvolupar un planejament urbanístic vigent fins a la dècada de 1980.
Raspall va ser una persona oberta a la col·laboració i compromesa amb les activitats socioculturals del seu entorn vallesà; va escriure a la premsa local, participava en tertúlies intel·lectuals i va organitzar festes i congressos en un ambient de polítics, músics i escriptors que venien a la Garriga atrets per la nova moda de la burgesia de principi de segle xx.[5]
Nascut al carrer del Pi de Barcelona, era el segon de quatre germans fruit del matrimoni de Joaquim Raspall i Masferrer, un indià que havia tingut un negoci de cacau i xocolata a l'Havana, i de Mercè Mayol, filla de «can Mayol de la plaça» situada al carrer dels Banys de la Garriga. El seu germà gran, Manuel, havia mort amb tres anys i els seus germans més petits eren: Martí, un enginyer amb qui compartiria algun projecte, Mercè i Cèlia.[6]
El 22 de febrer de l'any 1906 es va casar amb Esperança Linares, la qual va morir el 19 de novembre de 1914.[7] Es tornà a casar el 13 de novembre de 1922 amb Susana Causadies (1895-1981).[8] En cap dels dos matrimonis va tenir fills.[2]
Va caure malalt l'any 1934 i va morir a la casa de la Garriga el 15 de setembre de 1937 i va ser enterrat al cementiri de la Doma.[3]
Estudis
Després d'estudiar al parvulari, d'una certa renovació pedagògica, de madame Amèlia Sui, va anar al col·legi d'Ignasi Ramon Miró, on destaca pel seu interès per l'escultura. Va assistir a classes de dibuix i escultura amb Pelegrí Talarn, fill de l'escultor Domènec Talarn. Va acabar el batxillerat el 1891 amb catorze anys.[6]
Va acabar els estudis d'arquitecte el 30 de juny de 1904.[9] A partir de 1906 va establir el seu despatx als baixos de la casa paterna —construïda pel seu cosí Gaietà Buïgas i Monravà—, si bé una part important de la seva activitat professional la va desenvolupar des de la Garriga, on va viure llargues temporades.[2]
Va col·laborar en entitats, associacions i actes culturals diversos. Va ser membre de la secció d'arts de l'Ateneu Barcelonès l'any 1914,[12] i membre de la junta de govern del Reial Cercle Artístic el 1928.[13]
El 1924 va ser promotor i copropietari del «Casino de la Garriga», establert en un edifici obra de Xavier Turull i Ventosa, del que l'any 1926 va formar part de la junta directiva. L'any 1932 va participar en el primer Congrés d'arquitectes de Llengua Catalana.[cal citació]
També escrivia a la premsa comarcal; entre l'11 de juliol de 1914 i 15 de desembre de 1917 va col·laborar al setmanari La Comarca de Granollers. El 6 de desembre de 1925 va publicar a La Gralla de Granollers i el 1926 va dibuixar la capçalera del Diari de Granollers, en el qual va col·laborar fins al 10 de desembre de 1929.[2]
Paral·lelament, va assajar altres camps culturals com la pintura, on destaca una col·lecció de dibuixos de patis mallorquins exposada el 1914, i la literatura, escrivint i estrenant diverses obres de teatre, d'entre les quals ens han arribat Lo pessebre (1894) i el monòlegDe 2 a 4 consulta (1897). Va escriure la lletra la sardana, «Els canonges de Granollers» musicada per Josep Maria Ruera i Pinart[14][15] i dedicada a elogiar unes pastes típiques de Granollers per a les quals el mateix Raspall havia dissenyat el dibuix de l'embolcall.[16]
A les darreries de la seva vida, va començar a escriure les seves memòries, però no va poder acabar més que l'etapa d'infantesa.[2]
L'octubre de 2009, l'Ajuntament de la Garriga va començar el procés per a nomenar-lo «Persona Il·lustre de la Garriga».[11][Cal actualitzar]
Activitat professional
Penjador i paraigüer. Casa Golferichs. Cardedeu
A diferència dels seus mestres Domènech i Puig, Raspall no va viatjar ni va estudiar el passat com a fórmula d'inspiració i desenvolupament professional. Va ser un personatge molt més centrat en un coneixement dels costums locals, orientat al camp i el contacte amb la natura que li proporcionaven les seves estades a Granollers i la Garriga.
El seu període de màxima activitat es produeix entre 1905 i 1911 quan, a més d'assumir les responsabilitats d'arquitecte municipal de diverses poblacions, ha d'atendre les demandes dels clients que volen instal·lar-se a les torres d'estiueig.[6]
La seva obra és extensa i abasta una àmplia diversitat d'edificacions: relacionades amb el món de l'espectacle (teatres i cinemes, plaça de toros, velòdrom), edificis públics (escoles, cementiri, ajuntament, esglésies), habitatges (torres senyorials, cases modestes, edificis plurifamiliars, hotel, asil), a més dels treballs de planejament urbanístic que va fer com a arquitecte municipal.[17]
Entre els noms documentats que es coneixen dels col·laborados del seu despatx hi figuren Avelino Gras Arnau, un aparellador que posteriorment va posar despatx amb l'arquitecte de Granollers Miguel Niubó i Munté[18] i que va ser tinent de l'exèrcit abans de 1934,[19] per tornar-se a incorporar al servei militar de ponts i camins l'any 1939;[20] el delineant Emili Blanch i Roig, que posteriorment es va llicenciar com a arquitecte, va exercir a les comarques de Girona i va exiliar-se a Mèxic després de la guerra;[21] i amb el seu nebot polític August Miret i Baldé, que el va substituir en tots els encàrrecs i com a arquitecte municipal de Cardedeu quan Raspall va caure malalt a partir de 1934.[22]
La seva faceta de dissenyador és la menys coneguda, però la seva aportació als acabats interiors arriba a ser integral en obres com l'Alqueria Cloelia, la Casa Barbey, la botiga Texidor, Can Millet, la casa Bosch o la torre Viader.
Seleccionava o dissenyava els elements d'acabat: llars de foc, jardineres amb trencadís, làmpades o mobles. Alguns d'aquests dissenys res no tenen a veure amb l'arquitectura i més aviat sembla que ho entenia com un complement a la seva polifacètica activitat com és el cas de la capçalera del Diari de Granollers, la butaca basculant de la torre Viader, el paraigüer de la casa Golferichs-Rovellats o la coberteria de la Fonda Europa, feta amb motiu de la visita del rei Alfons XIII a Granollers.[23]
Per a la parròquia de Sant Cugat del Rec de Barcelona va dissenyar el 1914 la bandera de l'«apostolat de l'oració». Era una bandera centrada per un cor sagnant i una corona d'espines sobre una creu blava amb un arabesc vermell i daurat d'estil modernista. El 1923 també va dissenyar la bandera que utilitzava la «colla de Sant Medí» que ell mateix havia fundat.[6]
Urbanista
Just quan Raspall va obtenir el títol d'arquitecte el 1905, la llei va obligar els municipis a incorporar en plantilla un arquitecte municipal. El mateix any, Raspall va ser nomenat arquitecte municipal de Cardedeu.
Des d'aquesta responsabilitat, a Raspall li va correspondre liderar el planejament urbanístic i la creació dels eixamples d'uns pobles que es transformaven d'una agricultura decadent de final del segle xix, cap a una lleugera industrialització i, especialment, una forta demanda del que, ara coneixem com a «sector serveis», potenciat per l'arribada del ferrocarril.
A la Garriga, basant-se en un pla urbanístic anterior, fa el seu desplegament entre la carretera i la via del ferrocarril amb l'eixample que envoltarà el passeig i on es construiran les principals torres d'estiueig. Fa les urbanitzacions i alineacions corresponents, així com alguns dels edificis públics propis d'un poble en expansió, com els safareigs, les fonts o l'asil. El 1928, fa el traçat de la «carretera nova», és a dir de la circumval·lació que esquivaria el centre del poble i que coincideix amb el traçat actual. El 1924 Raspall va projectar el barri de Can Noguera, a l'altra riba del riu, que fins a aquell moment havia estat una barrera natural. Desplega el clavegueram en bona part de la població durant la dècada de 1930, a més de la millora de carrers amb l'empedrament amb llambordes.[24]
A l'Ametlla del Vallès va realitzar el planejament urbanístic impulsat per l'alcalde Bassa que va apostar per un poble modern que, fins a aquell moment, estava centrat en una activitat agrícola amb nuclis aïllats al voltant de les grans masies. El pla urbanístic de 1907, que va ser vigent fins a final del segle xx, fixava una traça que es desenvolupava al voltant del nou passeig (peça clau en un poble d'estiueig) i que, junt amb el carrer principal (1904), enllaçava el barri de la sagrera, al voltant de l'església amb el del raval, al voltant de la carretera de Sant Feliu de Codines a la Garriga. Raspall va ser el millor aliat en la modernització de Bassa que va portar l'electricitat (1915) i el telèfon (1909), va construir un cafè-bar i una sala de teatre per fomentar les activitats col·lectives, així com la creació d'escoles públiques (1913), edificis tots ells construïts per Raspall.[25]
A Granollers desenvolupà l'eixample creixent cap al sud en paral·lel al riu Congost. Aquí les construccions són més senzilles, en tractar-se d'una ampliació per creixement urbà de classes modestes per a atendre la demanda de la transformació fabril de Granollers, a diferència del que va succeir a la Garriga o Cardedeu uns anys abans.
El fenomen social de l'estiueig que va caracteritzar el Vallès Oriental a principi del segle xx coincideix de ple amb l'activitat de Raspall, fet que orientarà una part de la seva obra en aquesta comarca a cases jardí per estiuejants —principalment de Barcelona. Amb tot, la seva condició d'arquitecte municipal li va permetre construir obres civils com ara els safareigs municipals i la font a la Garriga o l'ajuntament de l'Ametlla del Vallès. La forta activitat constructiva de les classes benestants que adopten el modernisme, també és seguida per clients locals de la Garriga i Cardedeu que construeixen mansions per ús personal o per ser llogades als nouvinguts. Amb tot, també trobem dins la seva obra habitatges més senzills, especialment a la darrera època, on la seva influència només s'aprecia als elements decoratius de la façana.[cal citació]
Raspall, enquadrat en la segona generació d'arquitectes modernistes, és un dels que més va treballar al llarg de quasi trenta anys de professió, amb més de 760 intervencions documentades.[4] Tot i que se'l coneix com un arquitecte modernista, el conjunt de la seva obra va evolucionar des de l'estètica modernista (1903-1914) a la noucentista (1914-1926) i, finalment la déco (a partir de 1926).
Trets característics del seu estil
Raspall incorpora en cada moment els elements més significatius dels estils arquitectònics contemporanis, i es caracteritza per la creació d'un llenguatge propi, en certa manera individualista.[cal citació]
Formes
Formes exteriors
Són constants en el seu estil l'ús de certes formes de la natura, medallons amb cintes, l'ornamentació de les llindes de finestres i portes. En els primers períodes les cintes i medallons segueixen un estil d'aproximació a les formes florals i perfils curvilinis. A mesura que s'avança en el temps, les formes es tornen rectilínies i acabaran sent geomètriques.[cal citació]
Materials
Materials
El sòcol de pedra, que mantindrà en tots els períodes.[cal citació]
Pedra o esgrafiat a les façanes, normalment de forma molt discreta, donant un toc de personalitat als capcers o decorant alguna finestres.[cal citació]
En tots els períodes utilitza el totxo per fer llindes, arcades sovint decoratives, o per subratllar les formes amb una lleugera impostació i donar caràcter a portes i finestres. Són característiques la col·locació en forma d'escala invertida.[cal citació]
Ceràmica i mosaic
Ceràmica i mosaic
Va utilitzar el trencadís i ceràmica per afegir color a les tanques exteriors, als ampits, bancs, xemeneies i columnes.[cal citació]
La ceràmica de dissenys florals, típica del modernisme, la fa servir pels arrambadors, als porxos i escales.
El mosaic el va utilitzar en elements emblemàtics com ara els escuts de caràcter catalanista que els seus clients gustaven de lluir a façanes o llars de foc.[cal citació]
Va col·laborar amb Raspall com a mosaïcista en Lluís Brú i Salelles des de 1907 al Palau Nadal i en més de vint intervencions documentades, entre les quals una part dels treballs del Cementiri de Cardedeu, la botiga Texidor a Barcelona i la Casa Barbey a la Garriga.[cal citació]
Vitralls
Vitrall
Els colors pastel són l'element principal en els vitralls que remeten a temes florals i vegetals. Varen ser un dels elements importants de la decoració raspalliana amb 37 obres documentades, si bé els dissenys més sofisticats són al període modernista i la seva presència va minvar en els posteriors.[26]
El ferro forjat sempre hi serà present, si bé evolucionant des de les formes més sofisticades del modernisme a la corba predominant a l'etapa noucentista i, finalment, utilitzant les formes geomètriques en el darrer període.[cal citació]
Villa Helius recull el mosaic, l'esgrafiat i la forja modernista utilitzat per Raspall
Joan Bassegoda destacava la peculiar forma en què Raspall combinava elements modernistes i models vienesos que agradaven als professionals catalans de l'avantguerra europea, amb els quals creava nombroses variants de la casa a quatre vents amb terrasses a diferents nivells, elements verticals, com les torres-mirador, ceràmica i mosaic que aportaven color i una especial sensibilitat per la forja amb abundància de coup de fouet.[27]
Incorpora les impostes de ceràmica amb doble filet, les llindes corbades, el trencadís, el mosaic i els esgrafiats.
Un altre element característic d'aquesta etapa és l'ornamentació amb aplacats d'obra, representant cintes i florons.[cal citació]
La forja té un paper fonamental en baranes reixes i portalades amb la forma de coup de fouet, característica dels edificis modernistes.[cal citació]
Amb un modernisme sense estridències destaquen els capcers i les xemeneies com a peces més decorades. En els esgrafiats, habitualment sobris amb excepcions com la Casa Viader a Cardedeu, Raspall dona un paper important al color. Cada casa té una tonalitat específica. Aquest aspecte ressalta de forma singular a la mansana Raspall de la Garriga on trobem quatre de les millors obres cadascuna amb un color propi que, més enllà de l'esgrafiat, apareix a la ceràmica, les tanques del jardí i les finestres, imprimint una personalitat singular.[cal citació]
Quan no utilitza esgrafiats, opta per la pedra nua, amb semblança als murs de les masies de la zona. A l'Ametlla del Vallès hi ha algunes de les obres més genuïnes d'aquest període (el cafè del Dr. Bassa, Cal Barber), si bé les cases-jardí modernistes més espectaculars són les de la Garriga (mansana Raspall, cases de Joan Colom, etc.) i Cardedeu (Alqueria Cloelia, Casa Viader, etc.).
Destaquen també el disseny de les finestres pseudo-geminades unides per la part corba, trencant els cànons arquitectònics més bàsics.
l'Ametlla del Vallès
Cardedeu
la Garriga
Període Noucentista (1914-1926)
El noucentisme apareix com a reacció al modernisme, i cerca la precisió, la serenitat, l'ordre i la claredat. En l'obra de Raspall, la influència d'aquest moviment es manifesta en la simplificació de les façanes, fent-les més planes, reforçant, en alguns casos, els acabats esgrafiats. També simplifica la forja cap a formes més curvilínies, però sense sofisticacions. Apareixen algunes finestres de mansarda, com a la casa Sebastià Costa de Granollers o elements decoratius neogòtics, com a la casa Bossy, també a Granollers.[28]
Els vitralls adopten una estructura de fusta en lloc d'emplomat amb dissenys de cistells de flors i elements vegetals.
Manté el sòcol de pedra i les impostes en maó per emmarcar finestres i portes.[cal citació]
D'aquest període destaca el cementiri de Cardedeu, fet en granit, l'asil «La Caritat» de la Garriga, la granja i la torre Viader de Cardedeu, i el teatre el Molino de Barcelona.[cal citació]
Període Déco (1926-1933)
La majoria de les seves obres d'aquest període són a Cardedeu i Granollers i es tracta de cases senzilles entre mitgeres, habitualment de planta baixa. Bàsicament ubicades als eixamples d'aquestes viles, moltes han desaparegut en els darrers anys del segle xx, període de gran transformació, sovint poc controlada.[cal citació]
A la senzillesa de les edificacions, s'afegeix la simplicitat de l'estil. Les façanes són arrebossades amb dibuixos geomètrics i reixes de formes lineals. De les cases no desaparegudes d'aquest període destaquen la casa Morgades, Agustí i Miró, totes de Cardedeu, i les cases Mònic de Granollers.[29]
Incorporació d'aparadors amb vitralls modernistes. La farmàcia data de 1565 i es va requerir una «modernització» per ubicar i preservar els bots originals de la farmàcia.[30]
Conegut també com «Casa Sofia Cuadros de Fournier», per la propietària que la va encarregar. És un edifici modernista actualment dedicat a residència per religiosos, de planta baixa i dues plantes, coronat per una coberta a dues aigües interrompuda per una torre-mirador que apareix en una de les façanes laterals. Motius ornamentals a les façanes, els encerclats de les obertures, els esgrafiats de coronament de l'edifici i els elements de forja del mirador.[31]
ben conservat
1904
Casa Carme Golferichs Losada
Riera de Sant Miquel, 26
Es tracta d'una reforma interior d'un habitatge preexistent per la germana de Macari Golferichs, propietari de la Casa Golferichs.[32] Posteriorment va bastir una casa per la mateixa propietària a Cardedeu, que encara es conserva.
Desapareguda
1904
Casa Emilia Bonifàs
Psg. Bonanova
Apareix a la llista d'obres privades de l'antic municipi de Sarrià fetes entre 1845 i 1922.[33]
Dos edificis bessons de cinc plantes en el qual va col·laborar Josep M. Jujol. Amb força decoració, en els quals Raspall assaja solucions que després aplicaria en alguns dels teatres que s'han perdut, com són la barreja de materials en façana, cornises de ceràmica, o les solucions dels balcons que recorden les llotges de teatre. Destaca la pedra de la planta baixa amb uns emmarcats d'art nouveau amb tocs vegetals i el singular coronament de l'edifici, on es barregen ceràmica, maó vist, esgrafiat i elements metàl·lics, amb un desenvolupament estètic de clara influència sezession. Als medallons del coronament figuren les dates d'acabament:1906 i 1907.[34]
La planta baixa d'aquest edifici totalment reformat, manté la construcció original de pedra amb finestres rematades en maó, amb un disseny de tres buits i llinda curvilínia que més tard farà servir a l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.[35]
Av. Paral·lel, entre els carrer del Poeta Cabanyes i Tapioles
Fet on havia hagut un magatzem de Guillem Juncà i Padró, també construït per Raspall. Es va inaugurar el 21 de juny de 1905, va ser ampliat el 1915 i, després d'un procés de degradació per manca de manteniment, va tancar el 17 de maig de 1962. Tenia una capacitat de 600 places i comptava amb un café i una albereda per a realitzar espectacles a l'aire lliure[36][37]
Construcció original de 1866 d'Antoni Rovira i Trias. Encàrrec posterior de Francisco Granés a Raspall, és un edifici aïllat de tres plantes amb coberta a dues aigües, amb una de quadrada adossada a un dels laterals, també amb coberta a dues vessants. Els paraments són estucats amb esgrafiats al voltant de les obertures i sota els ràfecs.
Restaurada fa poc temps, encara conserva la distribució dels espais interiors i alguns dels elements modernistes, com ara la xemeneia de la planta baixa o la reixa de la porta d'accés pel carrer Panamà.[38]
Petita nau industrial modernista amb materials i elements usats per Raspall a la zona del Vallès: pedra carejada, maó vist, estucat planxat i elements ceràmics i de ferro forjat combinats entre si.
Les dues finestres a banda i banda de la porta, tenen interessants reixes de ferro forjat. Es tracta d'una obra menor però molt representativa de l'activitat del barri a començaments del segle xx.[39]
Palau del segle xviii que va pertànyer a Josep Francesc Mornau i que fou heretat per Lluís de Nadal i Artós, que el va fer reformar amb motiu del seu casament amb Maria de Quadras i Veiret, filla del baró de Quadras. Hi destaquen els treballs de forja i els vitralls, especialment els de la galeria del primer pis, així com els sostres, la magnífica xemeneia del saló i el pati interior, cobert per una claraboia emplomada.[40]
Raspall fa una reforma i ampliació del que havia estat el «Teatre Calvo-Vico» per encàrrec d'Andreu Mestres. Va ser enderrocat el 1918 i a la seva ubicació es va construir l'hotel Ritz.[35]
Va ser un encàrrec de Josep Garcia. La foto és de 1922. Va ser enderrocat el 1928 quan es van construir en aquest espai els hotels per a l'Exposició Universal de 1929.[35]
Desaparegut
1909
Velòdrom Parque de los Sports(construcció efímera)
Muntaner - Casanovas - París - Londres
En un solar on havia tingut el seu camp el Futbol Club Barcelona entre 1905 i 1909,[41] Raspall va construir, per encàrrec d'uns belgues, un velòdrom en fusta a Barcelona, que es va inaugurar el 28 de març de 1909[42] i va durar escassament dos anys. Estava ubicat al carrer de Muntaner, a prop d'on més tard es va construir el bar Velòdrom, fet per Manuel Pastor Boné, un gran aficionat al ciclisme qui potser es va inspirar en aquesta instal·lació per anomenar el bar, tot i que ja feia anys que no existia.[43]
El comerç estava dedicat a papereria i material per belles arts i havia estat fundat al carrer Regomir el 1847 per Josep Texidor i Busquets. Els seus successors decidiren traslladar-lo i encarreguen a Raspall la seva decoració en què van col·laborar Lluís Brú en els mosaics i els germans Boixeras en els vitralls de tons ocres i blaus.[44] Va existir fins a l'any 1995. Actualment és una òptica que ha respectat prou bé la decoració original, si bé va canviar el mobiliari modernista.[45]
El teatre de varietats va començar la seva activitat el 1899 en un barracó de fusta fins que el 1910 es va encarregar a Raspall un edifici estable. La decoració interior, avui perduda, constituïa una mena de «bombonera modernista», en paraules de Lluís Permanyer, mentre que la façana ja era d'una sobrietat noucentista.[46] Les aspes del molí, a imitació del Moulin Rouge parisenc són de la dècada de 1930.[47]
Remodelat
1913
Edifici d'habitatges Francesc Puig Carbó
Pl. Santa Madrona, 2
Edifici d'habitatges plurifamiliar de cinc plantes que es desenvolupa formalment i compositiva sota esquemes noucentistes, amb solucions decoratives del darrer modernisme amb formes de clares arrels sezessionistes, com ara els coronaments dels pilars de càrrega o les llindes de totes les obertures.[48]
Correcte
1913
Edifici d'habitatges Antoni Eduard Atges. Al núm. 88 hi havia una altra casa feta pel mateix promotor, avui desapareguda.
Mallorca 90
Al núm. 88 hi havia una altra casa feta pel mateix promotor, avui desapareguda.[32]
Correcte
1914
Ampliació edifici d'habitatges Josep Faura Roca
Pl. Santa Madrona, 1
Edifici original de planta i pis que Raspall va ampliar en tres plantes i en va reformar la façana. Es va desenvolupar sota esquemes noucentistes encara amb solucions ornamentals del darrer modernisme. Les dues primeres plantes tenen les llindes decorades. Les façanes estan tractades amb estuc que imita carreus.[49]
Regular
1914
Edifici d'habitatges Josep Filella
Girona 129
Transició al noucentisme, tot mantenint detalls modernistes en la part superior de l'edifici.[35]
Correcte
1914
Edifici d'habitatges Josep Filella
Mallorca - Girona
Edifici de transició al noucentisme que forma part de les tres obres realitzats per a aquest promotor a la confluència dels carrers Mallorca i Girona.[35]
Aleshores anomenada «El Sport», ja que es volia fer servir per a altres espectacles esportius. L'obra encarregada a Raspall el 1913 per Josep González, Rafael Alba i Luis del Castillo, tenia una façana d'estil noucentista i va ser inaugurada el 14 d'abril de 1914. Només va durar uns mesos en aquest estat, ja que a la fi de 1914 es va decidir una ampliació de 12.000 a 20.000 places,[50] encarregant el projecte a Ignasi Mas i Morell i Domènec Sugrañes, que varen afegir una corona exterior d'estil arabitzant acabada el 1916, què és la façana que actualment veiem i que compta amb mosaics i trencadís de Maragliano.[51]
Originari de 1841, es va incendiar el 1870 i el 23 d'agost de 1908. La tercera construcció va ser obra de Raspall. Va funcionar com a teatre on també es feien reunions i mitings fins a la guerra. Posteriorment es va reconvertir en cinema i el 1966 va tancar definitivament.[52] Ara hi ha un parking.
Desaparegut
1917
Casa Pere Serra
C/ Casamitjana (actualment Gral. Vives)
Apareix a la llista d'obres privades de l'antic municipi de Sarrià fetes entre 1845 i 1922.[33]
Il·localitzada
1919
Casa Jordi Pascual del Rio
C/ Anglí 58
Apareix a la llista d'obres privades de l'antic municipi de Sarrià fetes entre 1845 i 1922.[33]
Conjunt de dues naus industrials en planta baixa obra de Josep Pujol i Brull que Raspall va adaptar per tal d'encabir-hi el Cinema Ideal.[35] Resten a la façana dos capitells i un relleu a sobre d'una de les portes amb el símbol de Mercuri i una serp, possiblement relacionats amb l'activitat productiva original.[53]
Arquitectura emmarcada dins el període noucentista. El caràcter industrial es fa evident en la mida i els grans i nombrosos finestrals d'aquest edifici de quatre plantes (amb una remunta força correcta). Entre els elements ornamentals, hi ha els grans medallons de la part alta i a la porta central dels baixos —ara convertida en finestra— amb garlandes envoltant un medalló amb una imatge en relleu de Sant Jaume Matamoros, el nom del qual figura a l'edifici.[55]
El projecte d'aquesta església situada a la platja de Calafell va ser realitzat per Raspall a petició del seu col·laborador i inspector d'obres de Granollers, Josep Grau Ticó. Aquest era vocal de la junta constructora del temple.[56] L'església va ser molt malmesa durant la guerra civil i totalment refeta entre 1952 i 1955 i tornada a modificar l'any 1970.[57]
Obra atribuïda a Raspall fonamentada en la inclusió en l'edifici de bastants elements arquitectònics molt utilitzats en les seves obres i alhora amb la certesa que aquest fou arquitecte municipal de Caldes en aquella època. Casa unifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos, amb un petit jardí a la part posterior. A principi del segle xx era la típica casa d'estiueig. L'estructura és de murs portants amb forjats unidireccionals de bigues de fusta. La coberta és inclinada de teula àrab, quedant amagada per un ampit que fa de remat de la façana a manera de barana amb formes lliures i sinuoses d'inspiració modernista, format per una espècie de medallons molt utilitzats en l'època, i que es poden observar en quasi totes les obres modernistes de Caldes. També destaquen els ornaments i acabats esgrafiats i estucats de la façana imitant algunes vegades la pedra picada.[60]
Una de les primeres i més destacades obres modernistes de Raspall. El nom de Cloelia -nom d'una mítica heroïna romana- és adoptat per la propietària quan es va descobrir l'asteroide 661 Cloelia el 1908, és a dir, posterior a la construcció.
Ben conservada, tot i que va perdre part de la finca per ser urbanitzada.
La planta baixa i el pis han estat restaurats i resta un primitiu frontó i la balustrada que corona les parts laterals de l'edifici. A la façana principal hi ha quatre pinacles sobre la balustrada que reforcen l'edifici. El frontó és de perfil sinuós i el capcer ornamentat amb elements vegetals. En general, la composició del frontó, així com la balustrada, està ornamentada amb motius vegetals. L'estucat és d'estil Lluís XV. Aquest mateix tipus d'estucat es pot observar al frontó de la Torre Iris d'en Raspall a la Garriga.
Raspall ja havia fet un edifici a Barcelona per Carme Golferichs Losada vídua de Masó el 1904. Té un destacat conjunt de vidrieres amb vitralls emplomats de dibuixos plenament modernistes, així com les reixes i baranes del balcó. Va ser reformada el 1917, també per Raspall.[67]
Casa reformada per encàrrec d'Antoni Clavell i Bot. Destaquen el coronament superior amb les finestres amb vitralls del primer pis i la barana del terrat.[67]
Casa per Francesca Arquer. La datació que apareix a la façana (1926) correspon a una intervenció posterior. Les finestres de la planta baixa (avui convertides en porta d'un establiment comercial) tenen la forma semicircular característica de Raspall.[67]
Habitatge entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, de composició simètrica. Balcó corregut al primer pis amb finestra de llinda plana i guardapols de perfil curvilini amb esgrafiats a la llinda. Finestres senzilles al segon pis i capcer sinuós amb elements els seus extrems de llenguatge modernista. A partir del primer pis la façana segueix el llenguatge formal d'un modernisme molt tardà.
Casa entremitgeres de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants. La façana està composta en tres eixos, amb un ràfec amb dos permòdols laterals. Al primer pis hi ha balcó amb barana de ferro treballat amb dibuix geomètric similar al de les finestres de la planta baixa.[70]
Regular
1910
Casa Josep Ruaix Planes
Gran via Tomàs Balvey, 26
Originàriament es tractava de tres cases (núms. 26 a 30), de les que només es conserva una d'elles. Com la seva veïna «can Serra», té una estructura de planta i pis amb tres buits a la façana. Al pis superior també hi ha un balcó amb una reixa similar a la de la finestra de la planta baixa. A la part superior de la porta principal i la finestra hi ha una imposta que les uneix que originalment era de ceràmica verda, si bé actualment ha desaparegut.
La casa Balbey va ser una de les primeres edificacions del sector, prèvies al Pla de Reformes del sector Nord redactat per M. J. Raspall el 1930. El lloc on està situada es coneixia com el «puntarró».
Correcte
1915
Cases Josep Torruella
Av. Rei en Jaume, 5 i 7
Fou un encàrrec de Josep Torruella Basses
Desaparegudes el 2007
1915
Cases Josep Viñals
Av. Rei en Jaume, 9 i 11
Cases molt senzilles i que han patit forces modificacions. Van ser un encàrrec de Josep Viñals Badel
Correcte
1916
Cases Josep Pericas i Rosselló
Av. Rei en Jaume, 217
Dues cases bessones amb planta baixa, pis i golfa amb coberta de teula àrab a dues vessants. La façana està arrebossada i coronada per una cornisa i acroteri de perfil trencat. la part baixa de la façana és un sòcol de pedra. Els buits del pis superior estan emmarcats a la part de dalt enllaçant amb dos medallons que hi ha al terrat, i els de la planta baixa estan coberts amb una decoració volumètrica de formes arredonides. La finca tenia un jardí al costat llevant, on es va construir una casa el 1990.[72]
Regular
1916
Cases Magí Torruella
Av. Rei en Jaume, 185-187
Una de les dues cases ha estat ampliada en un pis. L'altre ha sofert una intervenció a la planta baixa per instal·lar-hi un local comercial. Els trets decoratius de la faça el conserven ambdues.
Construïda a partir de 3 cases del segle xviii per Marc Viader, propietari de la Granja. La façana principal dona a la pça. Viader, si bé al 1922 és produí una reforma a la façana del carrer Teresa Oller, on Raspall creà uns esgrafiats i uns arrambadors de ceràmica que donessin continuïtat al conjunt.
La data està inscrita a la pica de pedra en forma de copa semicircular. El cos de la font on està adossada la pica està decorat amb un trencadís multicolor coronat per una mena de llinda feta de peces de ceràmica senceres. Va ser restaurada el 1988.
L'obra de Raspall es concreta en la tanca, porta i la distribució, destacant el grup de panteons que es troba just a l'entrar al recinte, entre ells el de la família Viader amb escultures d'Enric Clarasó i Daudí.[74]
Habitatge noucentista de dues plantes amb un acroteri curvilíni. Destaquen les ceràmiques impostades a les dues façanes.
Ben restaurada
1920
Ca l'Espargueró
Crta. Cànoves, 80
Casa noucentista de planta baixa i de constitució molt senzilla.
Correcte
1920
Casa Joaquim Ricós
Crta. Cànoves, 32
Casa noucentista amb façanes a dos carrers de dues plantes i golfes. Els llindes de les finestres del primer pis presenten un acabat en una mena de trencadís de granit. Les baranes dels balcons han estat modificades.
Correcte
1920
Casa Joan Felip
C/Dr. Reig, 19
Atribuïda a Raspall. Es tracta d'un habitatge aïllat de planta i golfes amb mansardes als quatre vents.
Casa encàrrec d'Amadeu (o Ramon) Ricós i Roig com a residència d'estiueig. Destaca el jardí amb una construcció aïllada per garatge en el mateix estil i la tanca del carrer (1924) amb uns treballs de forja destacables a la tanca i porta que varen ser afegides en 1924.[67]
Ben conservada
1923
Casa Pere Maurí
Crta. Cànoves, 68-70
Habitatge molt senzill de planta baixa. Té un garatge adossat, probablement, amb posterioritat. Destaquen el capcer de la casa (amb data) i del garatge fet amb totxo i detalls ceràmics.
Desapareguda
1923
Casa Tomàs Elies i Aimerich
Crta. Cànoves, 83
Casa senzilla de planta baixa. Ha tingut modificacions com es pot deduir de les finestres aparegudes a la façana lateral.
Marc Viader i Bas, empresari lleter de Cardedeu amb comerç a Barcelona, i pare de Joan Viader i Roger, inventor del Cacaolat, encarregà a Raspall la construcció d'una granja moderna i modèlica. Del conjunt d'edificis que la formen, el més destacat és el dedicat a l'habitatge privat.[75]
És el resultat d'un projecte de remodelació d'edificacions existents fet per Raspall el 1926 a petició de Clementina Artigues. Ha tingut algunes modificacions l'any 1951 i 1994 sense perdre l'essència del disseny original. Posteriorment va passar a ser la casa d'estiueig de la família Cirera.[76]
Habitatge entre mitgeres amb planta baixa, pis i golfes. Coberta a dues vessants, si bé el capcer de la façana és una terrassa amb una part de reixa amb dues boles, una a cada costat de la casa. Té sòcol de pedra baix, arrebossat a la façana i una imposta de ceràmica verd i blava a la planta baixa i primer pis. La façana és asimètrica, i totes les obertures tenen llinda plana i en diferents formes: finestra balconera al primer pis i finestres petites alienades a les golfes, aquestes sense guardapols. A la resta hi ha guardapols pla geomatitzant i una dovella com a clau a la porta d'accés.[77]
Habitatge de planta i un pis arrebossat i sense impostes, llevat d'unes mènsules sota el balcó. Destacable al forja noucentista.
Correcte
1928
Casa Alfred Riollo
C/ Sant Josep Oriol, 22
La construcció final difereix lleugerament amb el projecte
Correcte
1930
Cases Joan Codina Terrades
Av. Rei en Jaume, 78-80
Cases signades pels arquitectes Eduard Balcells i Raspall. L'obra va tenir algunes modificacions per adaptar-la a la urbanització de la carretera de Dosrius (amb qui fa cantonada) que no va estar acabada fins al 1935.
Parc inserit dins del projecte d'eixample urbanístic de Cardedeu. Concebut per gaudir d'un espai de bosc dins la zona urbana. La seva font de granit, coronada per un fanal de formes geomètriques també va ser dissenyada pel mateix arquitecte.[67]
Ben conservat
1930
Tanca de la casa Lluís Llibre i Blanch
Pça. Església, 6-8
D'estil afrancesat. Va desaparèixer amb l'ampliació de la plaça.[16]
Va ser encarregada per Amadeu Borràs i Font, anys després d'instal·lar la seva fàbrica de punt a Cardedeu. Casa d'estil noucentista amb façanes de pedra de color rosat i amb un sòcol coronat per una cornisa sinuosa. De la coberta de l'edifici en sobresurt una torre central de planta poligonal.[67]
Ben conservada
1932
Casa Joan Carbonell Saboya
Av. Àngel Guimerà, 40-42
Casa en pedra, similar a algunes del primer període, però amb finestres, llindes i forja noucentista.[29]
Correcte
1932
Torre Adolf Agustí
Av. Àngel Guimerà, 225
Casa aïllada d'estil molt sobri amb un capcer curvilini que ha estat decorat en tons blaus.[29]
«Patronat catòlic», d'estil déco, va ser construït a iniciativa de la parròquia i amb la col·laboració popular. Va servir durant molt de temps com a cinema infantil i teatre, vinculat sobretot al moviment fejocista.[29]
Correcte
1933
Casa Adolf Agustí
Av. Àngel Guimerà, 228
Habitatge unifamiliar aïllat de dues plantes sense cap element destacable que identifiqui l'estil Raspall.[29]
Amb línies modernistes senzilles destaquen els vitralls de les finestres de la planta baixa i els capcers que no estan ubicats a la façana, sinó als laterals.[26]
Edifici original del segle xvii reformat entre 1914 i 1917 per Raspall i conegut actualment com «can Gaudi-Safores». Destaca l'obra de forma per la seva originalitat.[29]
Regular
1922
Bancs i fanals del passeig
Passeig
Raspall urbanitzà la zona del passeig i crea uns bancs amb fanal de forja incorporat. Fets en granit, material que treballava en aquella època, com també destaca en el cementiri de Cardedeu.
Quan Raspall urbanitzà la zona del passeig, fa al mateix temps la tanca del jardí de la finca de Pau Pratmarsó que delimita el passeig i el separa de la riera que hi ha dins l'esmentada finca.[80]
Coneguda popularment com «l'Ave Maria» pel medalló amb aquesta inscripció que hi ha a la façana sud de la torre. És una torre-jardi reformada per Raspall amb una esvelta torre i amb ceràmica blanca i blava.[26] S'ha subdividit en diversos habitatges.
Bohigas identificava aquesta casa com la «casa del forn de la plaça del sr. Xicola», un cognom amb el que s'identifiquen altres edificis al municipi.[16] És un gran casal noucentista amb torre mirador amb sostre a quatre aigües i un destacat treball de forja a les reixes de la planta baixa i al balcó que recorre dos costats de la torre. Sota el balcó i el ràfec hi ha una decoració de ceràmica verda i flors vermelles. La casa té alguns vitralls de disseny senzill.
Correcte
1915
Vil·la Rosita i Vil·la Pepita
Font d'en Llanes, 1-3
Són dues cases bessones amb accés independent. Destaquen especialment els esgrafiats de la façana principal (amb el nom de la casa) i els de la zona d'accés a l'habitatge en conjunt amb un porxo. Vil·la Rosita ha sofert la instal·lació d'una inadequada terrassa a l'altura del primer pis.[29]
Ben conservades.
1915
Torre Filella
Font d'en Llanes
Propietat d'en Josep Filella, promotor que encarregà tres edificis d'habitatges a Raspall en Barcelona. Destaca l'esgrafiat amb el nom a la part superior. Ha sofert modificacions.[82]
Antic hotel que Amadeo Pantaleoni encarregà a Raspall, avui dedicat a llar d'avis. Ha sofert moltes i profundes modificacions. Resta part de l'estructura (torre i cossos principals) i algunes finestres secundàries. Les façanes principals així com l'accés i les cobertes han estat molt modificades.[29][83]
Edifici de planta baixa rectangular amb sòcol de paredat a la base i, al seu damunt, grans finestres rectangulars de les cares laterals, cobertes per un fals arc sobreposat, fet de totxo vist, amb funcions decoratives. Una franja horitzontal dona la volta a tot l'edifici fet amb els angles dels totxos fent una mena de dent de serra. L'edifici està cobert amb teulada a doble vessant, amb un carener a la façana que combina línies horitzontals amb el triangle de la doble vessant. Davant la porta d'entrada hi ha un porxo limitat lateralment per dos pilars i cobert a tres vessants. Bohigas la va situar dins un subperíode del modernisme de Raspall, que ell anomenà «barroquisme acadèmic» situat entre els anys 1921-1934.
Correcta
La Garriga
Les mansanes Raspall
L'arquitecte Lluís Cuspinera, va establir el concepte mansana Raspall[b] com aquella en la qual la totalitat dels edificis es construïren segons el projecte de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall.
A la Garriga, durant els anys 1906-1914, es varen crear sis mansanes Raspall. Ordenades per data d'edificació. Actualment, només dues (la 2 i la 4) respecten aquesta definició. La resta han sofert requalificacions parcials amb incorporació de noves construccions o han estat modificades.
Reforma de la casa materna, «Can Mayol de la plaça», quan encara no havia acabat els estudis d'arquitectura. Raspall modifica la casa medieval en una edificació modernista amb clara influència del seu mestre Josep Puig i Cadafalch i més específicament de la Casa Martí de Barcelona. Es va respectar l'aire gòtic mantenint les finestres del primer pis. Converteix l'antiga porta de la plaça en una finestra amb arc de punt d'ametlla i situa una altra d'igual a la façana del carrer Banys.
A l'interior va crear diferents ambients separats, també, per arcs apuntats i destaquen els vitralls emplomats que serien una característica de la seva etapa modernista.[88]
Habitatge unifamiliar aïllat de planta quadrada amb planta baixa i pis. Façanes estucades amb sortints de carreus simulats. Les obertures estan encerclades amb esgrafiats de temes florals. La porta d'entrada i balcó encerclats amb un tractament diferent de l'estuc. Apareixen per primera vegada les reixes de ferro en coup de fouet adherides orgànicament a la paret.[92]
Panteó de planta quadrada, assentat al damunt d'un sòcol de maçoneria concertada. La paret està estucada amb sortints en forma de faixes horitzontals i un medalló estucat amb motius florals. Canelobres metàl·lics adherits orgànicament a la paret. Apareixen els elements formals propis de la seva primera etapa de l'arquitecte: medalló i ferro forjat. Única obra funerària de Raspall a la Garriga.[91][94]
Conegut com el conjunt «Can Durall». La casa del jardiner ha estat habilitada com a habitatge independent. Compta amb uns grans jardins protegits per una tanca amb un gran treball de forja en coup de fouet i amb una font ornamental amb trencadís, ubicada al centre.[98]
Raspall construeix una sòbria portalada amb un arc carpanell de totxo suportat per dos pilars de carreus rematats per un capitell amb una creu.[95]
Correcte
1905
Casa Marià Breton
Samalús, 19
Edifici de planta, pis i golfes amb una galeria sobre l'entrada. Va ser enderrocada el 1930.[95]
Desapareguda
1905
Casa Lluís Ambròs
Banys, 104
Es tracta de la reforma d'una casa preexistent.[99]
Ben conservat
1905
Casa Dr. Gonçal Planas
Rda. Carril, 24
Raspall va reformar una casa de 1898 amb una façana modernista esgrafiada amb un rètol amb a llegenda «Consultorio Clínico». A la dècada dels 1960 va tornar a ser reformada i ampliada perdent tots els elements modernistes.[95]
Ha sofert modificacions, reconstruint-se totalment al 1989, perquè estava en molt mal estat.[91][102]
Correcte
1905
Casa Josep Solé i Borrell, «el café»
Pl. Església, 4
Coneguda com «el Café del Centro», era d'estil modernista amb els elements del primer període de Raspall: façana d'estuc a tres colors, medallons amb cintes al coronament, forja a la barana del balcó.[95] Va ser enderrocada el 1976 després d'una forta oposició de l'arquitecte Lluís Cuspinera en uns moments de poca sensibilitat municipal pel patrimoni.[103]
Forma la primera «mansana Raspall». Reformada als anys 1940, es va modificar l'escala d'accés i les baranes, i va desaparèixer el plafó ceràmic de «sant Josep». La finca, què ocupà tota una illa de cases, es va parcel·lar l'any 1982, perdent la seva identitat.[91]
És una de les dues cases de la segona mansana Raspall. L'any 1910 es va construir un edifici de porteria. En unes reformes interiors als anys 50, es retiren els vitralls emplomats. Feta totalment en pedra sense arrebossar i detalls de trencadís en balcons, finestres i en un magnífic capcer.[91][106]
És una de les dues cases de la segona mansana Raspall. Va ser encarregada per Fèlix Fages, diputat provincial i membre de la Lliga Regionalista. Als anys 30 s'afegí, en un extrem de la finca, un cobert en diferent estil que esdevindria un habitatge. Als anys 60 es transformà per convertir-se en dos habitatges.[91][111]
Correcte
1908
Casa Carolina Fort, vídua de Cristòfol
Passeig, 83
Casa senzilla de planta baixa i golfes, va sofrir una reforma integral als anys 60 i va perdre la seva identitat.[95]
Raspall fa una tanca per al terreny. Posteriorment, Emili Sala i Cortés va construir l'actual casa mantenint la tanca integrada dins la façana principal.[95][115]
Correcte
1909
Casa Joaquim Fonollosa
Sant Francesc, 102-104
Totalment rehabilitades respectant la façana original, si bé s'han perdut alguns dels esgrafiats inicials.[116]
Correcte
1909
Casa Antoni Prats
Sant Francesc, 115
Sense documentació.
Desapareguda
1909
Casa Pere Serra i Pons
Ametlla, 18-20
Comparteix la tanca amb l'altra casa del mateix propietari i nom situada al carrer Rosselló i que formaven part de la tercera mansana Raspall.[95] Restaurada el 2012.[117] La gran transformació realitzada no ha deixat cap vestigi de l'obra original.
D'estil modernista, va ser ampliat al 1913 pel mateix Raspall, si bé amb un estil més auster d'influència noucentista. Als anys 80 va tenir una reforma i ampliació com a centre de salut, amb prou respecte.[95][119]
Correcte
1910
Casa Dolors Vilar i Torra
Samalús, 23
Casa entremitgeres amb jardí. Destacable els esgrafiats de la façana i la forja de la tanca del jardí.[120]
Formà part de la tercera mansana Raspall. Als anys 1940 va perdre la tanca amb la portalada d'accés, una de les més treballades de Raspall, el jardí i la casa de la porteria.[95] Restaurada el 2012.[117]
Una de les seves obres més elegants, on l'estuc de la façana, el «trencadís» i la ceràmica decorativa contribueixen al to harmònic d'aquest conjunt afrancesat. Ubicada a la quarta mansana Raspall.[91] És l'única de les quatre cases amb tres habitatges, si bé l'aparença externa és de torre d'estiueig com la resta. Es va construir per a llogar als estiuejants.[128]
Construïda per encàrrec de Juli Barbey Poinsard, és considerada l'obra més important del període modernista de Joaquim Raspall per la seva qualitat arquitectònica i per l'embelliment de tots els elements. Ubicada a la quarta «mansana Raspall».[91][130]
Ubicada a la quarta mansana Raspall, és la més petita de les 4 cases. Destaquen els vitralls de la galeria posterior. El mateix Raspall la va ampliar aixecant el primer pis i la torre el 1912.[95][132]
De la finca original només resta la tanca exterior (atribuïda a Josep Sala i Martin) i unes escales amb jardineres fetes en pedra amb trencadís atribuïdes a Joaquim Raspall.[95][135][136]
Ubicada al final del Passeig al costat d'on estava el bosc de Can Terrers, escenari de les festes modernistes de 1910-1914. Va ser feta per encàrrec de Narcisa Freixas i Cruells qui animà la vida intel·lectual local. Al seu interior conserva paviments hidràulics i arrambadors ceràmics destacables. Restaurada el 2013.[138] (BCIL 2014)[139]
És una casa unifamiliar aïllada amb semi-soterrani, dues plantes i golfes, amb una torre mirador adossada al costat nord i coronada per una reixa a coup de fouet. La coberta és a dues vessants de teula àrab amb ràfec. Està ubicada a la quarta mansana Raspall.[91][141]
Botiga de ferreteria i materials amb esgrafiats indicant l'activitat comercial i ceràmica ocre i groga a la planta baixa.[91][143][144]
Regular
1912
Fàbrica Victoria, més coneguda com «La Solfa»
Caselles i Manuel Raspall
La primera fàbrica de rotlles de pianola d'Espanya encarregada per Joan Baptista Blancafort. El seu fill, el músic Manuel Blancafort i de Rosselló, va desenvolupar la seva afició musical treballant a aquesta fàbrica. L'obra industrial més important de Raspall amb dues naus unides per un cos central, va ser destruïda per un incendi el 1965.[95]
Sintetitza els trets típics de l'estil modernista de Raspall: vitralls, trencadís en els ampits i balcons, forja, esgrafiat amb cintes. Al patí hi ha una font de trencadís com la que havia fet a l'Alqueria Cloelia. La data de la façana (1916) és la d'acabament.[91][145][146]
Probablement aquesta intervenció coincideix amb la construcció de la casa original de la que no es té documentació. Una reforma posterior (1924) és la que deixà la fesomia actual.[29]
Correcte
1913
Cases Josep Corrons
Calàbria, 13
Dues cases noucentistes entremitgeres de dues plantes amb una galeria tancada amb vitralls i uns balcons amb forja acabada en coup de fouet. Quan varen ser enderrocades el 1987, es varen aprofitar les reixes de la planta baixa per a ubicar-les a una casa del psg. dels Til·lers, 13.[95]
Desapareguda
1913
Casa Joaquim Fonollosa
Ctra. l'Ametlla, 10
La casa té façana a la carretera de l'Ametlla i al carrer Llerona, on s'hi ubiquen diverses finestres decorades amb esgrafiats i reixes amb formes florals acabades en coup de fouet.[151]
Correcte
1913
Casa Jaume Galvany
Vinyals, 3-5
Sense documentació
Transformada
1913
Casa Tomás Espinasa
la Doma, 13
Sense documentació
Transformada
1914
Casa Valentí Dameson Maurí
Pl. Església, 9
Modificada al 1973 unificant les dues finestres del primer pis en una única, així com la fesomia de la planta baixa.[95][152]
Única obra de la sisena mansana Raspall. Va ser construïda per obtenir fons per fer l'ampliació de l'asil de la Caritat. El templet d'estil neoclàssic que hi ha a l'altra extrem del jardí és obra d'Eusebi Bona (1917). La casa va ser reformada al 1941 desapareixent-li la mansarda. Als anys 1960, es va parcel·lar la finca, si bé manté una part significativa del jardí.[95][156]
Construcció adossada a Can Raspall, segueix el seu mateix estil. Va ser construïda per encàrrec de la seva germana.[91] Des de la restauració efectuada a Can Raspall el 2007,´ ambdues finques tenen el seu interior unificat.[162]
Habitatge de dues plantes amb un porxo a l'entrada, a l'estil de la casa Sallent, el qual va ser modificat el 1977 i va perdre els originals arcs i columnes de totxo amb capitells lobulats.[91][165]
Habitatge de planta baixa amb tres cossos. Al 1992 es va aixecar una planta sobre el cos central mirant de respectar la volumetria i la decoració de la façana.[95]
Correcte
1924
Casa Dolors Vilar i Talí
Psg. dels Til·lers, 13
L'habitatge fet per Raspall (foto superior) va desaparèixer el 1987 i al seu lloc es va construir un nou edifici amb un pis més que va reaprofitar la forja de la casa Corrons (1913) per al balcó i la tanca del jardí (foto inferior).[95]
És la primera casa de pisos que Raspall va fer a La Garriga. Consta de planta baixa i dos pisos, assentat damunt un sòcol de maçoneria ordinària. Les llindes de les obertures de la planta pis són esgraonades. A la planta pis de la façana que dona al carrer Banys hi ha una gran balconada amb una barana de ferro fuetejat reproduint motius geomètrics florals.[171]
Obra atribuïda. En tot cas, l'any 1955 va tenir una transformació que anul·la qualsevol signe de l'original.
Correcta
1931
Casa Miquel Garriga
Llerona
Sense documentació
?
1931
Casa Miquel Viñas Ferrer
Ctra. Nova, 121 i Miquel Porter
Sense documentació
Correcte
1931
Safareigs públics
Crta. Nova
De l'època déco estan fets exclusivament en maó. Quan van perdre la seva funció varen entrar en un procés de degradació.[29] El 2011 varen ser reformats i dedicats a oficina d'informació municipal.[172]
Molt bo
1932
Casa Antoni Tàpias
Sant Ramon, 1 i 3
Són dues cases contigües del mateix any i és el darrer treball de Raspall a la Garriga. La del num. 1 ha estat totalment transformada. El num. 3 manté l'estil, clarament posterior a la resta d'obres de la Garriga. Es troben a faltar les reixes déco de la planta baixa que figuren al projecte.[29][173]
Regular
1932
Casa Josep Mª Riera i Ros
Crta. Sant Llorenç-Llinars
Sense documentació
?
1932
Casa Josep Torras Furriol
Calàbria, 37
Planta baixa transformada
Correcte
1933
Casa Francesc Castellsagué i Pujol
Ramon Pareras
Sense documentació
Desapareguda
1933
Casa Jaume Aspa
Figueral, 3
Desapareguda
1933
Casa Prudenci Serrat i Angles
Calàbria, 125
Sense documentació
Desapareguda
1933
Casa Sebastián Casalí i Coma
Torrent de Queralt
Sense documentació
Desapareguda
1934
Casa Rosa Corcellas
Llerona i Doma
Casa de planta i pis amb façana a dos carrers. D'estil clarament noucentista.
Únic edifici plenament modernista de Raspall a Granollers, conté tots els elements d'aquesta decoració: frontó, ceràmica, forja en coup de fouet i esgrafiats en tons pastel. Destaca la signatura de Raspall a la porta que només trobem en aquesta casa, si bé a la casa Marimon n'hi ha una còpia extreta d'aquesta en data recent.[67]
Sobre un projecte inicial d'Eduard Balcells,[175] Raspall va reformar la façana al gust modernista de l'àpoca. Actualment destaquen la forja dels balcons amb detalls de coup de fouet. A la documentació original la casa tenia el número 10 del carrer.[177]
Edifici entre mitgeres amb planta baixa i dos pisos, façana de composició simètrica i capcer de perfil sinuós. A la planta baixa la porta i finestra estan enreixades amb motius modernistes propis de Raspall a la comarca. Una finestra d'arc molt rebaixat amb un dibuix esgrafiat de falsa llinda, i una planta baixa de carreus en aparell encoixinat, la resta és arrebossada. Els elements formals i decoratius (baranes, esgrafiats) són representatius del llenguatge modernista.[179]
Correcte
1911
Casa Antoni Lloret
Corró, 7
Reforma de la façana,[176] sobre un projecte inicial d'Eduard Balcells.[175]
Projecte inicial d'Eduard Balcells. Seu del Centre de Cultura per la Pau, inaugurat el 24 de maig de 2008, just una setmana abans del 70è aniversari del bombardeig de Granollers.[175]
Fou inaugurat el 18 de març de 1914, inicialment sense enrajolar ni empostissar. Acabada la guerra, va fer funcions d'església parroquial, fins al 1946, que es va inaugurar el nou temple. Durant un temps va ser conegut com cine Actualitats. Tenia una capacitat de 1.300 persones, l'escenari, amb una boca de 8 m d'ample, per 6 m d'alt i una fondària d'uns 8 metres, permetia fer funcions de teatre fins a les reformes de 1971. Abans havia estat reformat el 1950, i posteriorment es va convertir en multi-sales el 1986.[182] Actualment està en desús.
Molt transformat
1916
Font pública
Miquel Ricomà - Llorer
Obra atribuïda. La construcció apareix als acords del ple de l'ajuntament del 24 d'agost de 1916.
Habitatge entre parets mitgeres amb capcer pla i quatre cintes penjants. Consta de planta i pis, amb una façana de composició simètrica, llevat de l'accés. Pertany a l'última etapa de Raspall que, en la seva activitat d'arquitecte municipal, feu una gran quantitat de projectes de cases entre mitgeres, en els que era primordial l'organització compositiva de la façana, per la qual recollia elements decoratius típics del noucentisme, en la seva vessant d'estilització barroca i acadèmica.
El porxo de l'entrada és similar al de la casa Sallent de la Garriga, també de 1924. Destaca la signatura de Raspall a la porta, còpia de la que hi ha a la Casa Clapés.[175]
Regular
1924
Casa Francesc Marsans
Joan Prim, 61-65
Reforma de la façana afegint balcons a les quatre finestres del primer pis.[184]
Es tracta de la reforma de l'antic hospital de Granollers per convertir-lo en biblioteca. L'edifici gòtic original fou construït per Bertran de Seva al segle xiv-XV i prestà serveis com a centre sanitari fins al 1844. La reforma de Raspall consistí a decorar l'interior amb motius vegetals i vitralls modernistes. A la façana principal es reutilitzaren dues finestres gòtiques i s'obrí una rosassa. Alfons XIII l'inaugurà el 21 d'octubre de 1926.[67]
Correcte
1926
Reformes façana casa Magdalena Bufí
Sant Roc, 25 - Plaça Maluquer i Salvador, 2
Casa amb façana principal a la plaça Maluquer estructurada en planta, entresòl i pis amb coberta plana. La façana presenta dos volums, un d'ells en forma de torre que ubica l'escala i que acaba en un frontó amb formes déco. Els buits són rectangulars llevat els de l'entresòl que tenen forma d'arc de mig punt a manera de timpà dels corresponents de la planta baixa.[192]
Edifici entre mitgeres d'origen medieval reformat per Raspall. Destaca les teules de ceràmica del pis superior amb finestres lleugerament mansardades.[67]
Edifici amb l'estil de la darrera època. Consta de dos cossos: un fet en pedra que conté l'escala i el cos principal fet en totxo amb un gran finestral en arc al primer pis.[67]
Les reformes que coincidien amb una nova visita reial a Granollers, contenia un monument als soldats morts a la guerra d'Àfrica, avui desaparegut.[175] Si bé l'estructura que li va donar Raspall s'ha conservat, la recent transformació en zona de vianants de la plaça i l'antiga carretera a la part central de Granollers del 2012 ha modificat el seu contingut.
Casa de planta i pis amb coberta plana amb una barana de forja emmarcada entre dos medallons de dibuixos geomètrics de llenguatge déco. Els buits tenen una llinda plana i una figurada en forma triangular feta de totxo i clau de pedra.[197]
Raspall va dissenyar els jardins, un templet de mosaic i la portalada de forja de la casa principal de Can Buxeres. Algunes fonts atribueixen erròniament a Raspall la reforma del palauet neoclàssic del segle xviii, però varen ser dues intervencions diferents.[198][199]
Es tractava de dues cases amb dos habitatges cadascuna a la planta baixa i primer pis. Els habitatges de les plantes baixes han estat convertits en comerços.[199]
Inaugurat el 4 de desembre de 1909. Tenia capacitat per a 4.000 persones i combinava cinema i varietats. Era una obra d'Antoni Vaquer en la qual Raspall va ser l'autor de la façana d'un marcat estil modernista. El 1918 va ser adquirit per l'empresari Josep Tous Ferrer. El 1968 va patir una reforma i va perdre la façana modernista.[202]
Es tracta de la casa pairal dels Flaqué de data indeterminada. La intervenció de Raspall respon a un projecte per enllaçar la casa amb el jardí, del qual només es va construir una terrassa i el portal. La terrassa aprofita el desnivell per funcionar a dos nivells, el superior envoltat per una balustrada. Hi ha dobles columnes a dues bandes enllaçades amb bigues de ferro amb formes corbes sinuoses que sustenten un entaulament amb decoracions florals i gerros. Entre les columnes de la mateixa banda hi ha una sanefa horitzontal amb calats entre les flors. La zona inferior està coberta per trams de volta rebaixada, té una cara oberta, amb balustrada i pilars dobles quadrats, fets de maó vist que formen entre ells una mena d'arcs.[204]
És una construcció de planta rectangular, d'un sol pis i amb la coberta a quatre vessants. A la façana principal s'observen obertures de diferents mides i al seu damunt un fals arc, en relleu.
Una franja horitzontal de ceràmica envolta tot el perímetre de l'edifici i la mateixa ceràmica es troba en els ampits de les finestres. Va ser una donació de Javier Flaquer Juvany († 9-3-1957), propietari benestant de Can Flaqué (Samalús)[205] que va ser president del Banc de Granollers.[206][207]
La casa va ser del seu cosí Miret, pare del que va ser col·laborador seu l'August Miret i Balde,[6] casat amb la seva neboda Lluïsa Rull i Raspall, filla de la seva germana Mercè.[208] Una obra extremadament preocupada pel disseny de la façana. Una planta i un programa simètrics es resolen a l'exterior amb una valenta i arbitrària reiteració de l'asimetria. A la planta baixa de pedra, un gran arc asimètric carregat a l'esquerra amb un ampit de ceràmica blava i al pis la barana del balcó amb forja en coup de fouet rematada per caps de drac.[209]
Era un local amb capacitat per 1.400 espectadors d'estil modernista amb certes similituds al teatre Balear. El 4 de maig de 1927 va patir un incendi[211] que, en ser el seu interior de fusta, el va cremar totalment.
Habitatge plurifamiliar, entre mitgeres, que ocupa una parcel·la triangular situada a la cantonada del carrer de Galileu i la carretera de Martorell. Consta de planta baixa i dos pisos, amb terrat. Les façanes, unides per un parament arrodonit, mostren una composició simètrica, amb obertures allindanades que formen balconades cantoneres en el primer i segon pis, i profusió d'elements ornamentals (motllures, cornises, balustrades, pilastres adossades, etc.). La part posterior de l'edifici és molt estreta i presenta terrasses amb barana de balustres al primer i segon pis.
La casa és d'un estil modernista tardà, amb ús del ferro forjat, formes arrodonides als balcons i finestrals i l'ús de diversos materials (com fusta, ferro, ceràmica, vitralls de colors…) com elements més destacables.
Després d'haver estat construïda com a casa particular d'una família, l'any 1981 va ser comprada per l'Ajuntament de Vic.
Actualment és la seu de l'Escola de Música i del Conservatori de Vic.[213]
Correcte
Notes
↑De fet, gairebé un 60 %dels més de 760 projectes[4] que va signar han desaparegut.
↑Ildefons Cerdà justifica etimològicament la paraula mansana a la seva Teoria General de la Urbanización, pp. 528-530 (1867), com «l'espai de sol urbà dins la trama viaria, delimitat per tres o més vials, amb edificacions al seu interior»". A la revista Cuadernos d'Arquitectura, núm. 107 (març de 1975) es reivindicà la normalització de la paraula. Actualment, encara no és una paraula recollida al diccionari català, si bé s'utilitza alternativament a illa de cases.
↑Deu tractar-se del carrer Princesa prop de l'actual número 25, ja que aquest carrer es va obrir oficialment el 1925.[186] A la mateixa data, Antoni Lleonart va demanar llicència per al carrer Barcelona 48,[187] si bé aquesta casa sembla una modernització d'una casa medieval, sense cap rastre de la prevista al projecte
↑El projecte era al C/ Barcelona (continuació), actualment Vallès. També podria ser al carrer Miquel Ricomà (o Aragó, nom actual de la continuació de Ricomà), on aquest promotor va demanar llicència el 1925.[189] En tot cas, no existeix a cap dels dos carrers
↑Deu tractar-se del carrer Princesa número 21, segons el plànol, ja que aquest carrer es va obrir oficialment el 1925.[186]
↑El projecte indica C/ Barcelona prop C/ Indústria. Actualment la part del c/ Barcelona que creua Indústria s'anomena C/ Vallès. Per la descripció del plànol s'ubicaria en l'actual núm. 38, un habitatge totalment renovat
↑Deu tractar-se del carrer Princesa a l'altura dels números 27-31, segons el plànol, ja que aquest carrer es va obrir oficialment el 1925.[186]
↑Redacció LV «Notícias militares». La Vanguardia, 12-05-1934, pàg. 10. Arxivat de l'original el 2024-05-13 [Consulta: 9 abril 2024].
↑Redacció BOE «Destinacions». Boletin Oficial del Estado, núm. 127, 07-05-1939, pàg. 2509. Arxivat de l'original el 2017-11-15 [Consulta: 9 abril 2024].
↑«Església de Sant Pere». Patrimoni del municipi de Calafell, 2013. Arxivat de l'original el 2014-10-06. [Consulta: 23 agost 2014].
↑«Casa Canals». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Casa Massana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Casa Masana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Font del Lleó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«ANTIC QUIOSC DE LA PLAÇA DE L'ÀNGEL». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑ «Más firma del Rey». La Vanguardia, 15-12-1925, pàg. 24. Arxivat de l'original el 2024-05-13 [Consulta: 9 abril 2024].
↑«Alqueria Cloèlia». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Casa Rovellat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Can Cuiàs». Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Urbanístic de Cardedeu. Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, 1995. Arxivat de l'original el 23-09-2015.
↑«Can Serra». Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Urbanístic de Cardedeu. Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, 1995. Arxivat de l'original el 23-09-2015.
↑«Casa Ruaix». Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Urbanístic de Cardedeu. Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, 1995. Arxivat de l'original el 23-09-2015.
↑«Cases Pericas». Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Urbanístic de Cardedeu. Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, 1995. Arxivat de l'original el 23-09-2015.
↑Cuspinera i Font, Lluís; Clusellas, Carme «Cementiri municipal de Cardedeu». Lauro: revista del Museu de Granollers, 12, 1996, pàg. 88-95. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 2 gener 2010].
↑«Granja Viader». Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Urbanístic de Cardedeu. Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, 1995. Arxivat de l'original el 23-09-2015.
↑«Casa Artigues». Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Urbanístic de Cardedeu. Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, 1995. Arxivat de l'original el 23-09-2015.
↑«Casa Llivina». Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Urbanístic de Cardedeu. Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, 1995. Arxivat de l'original el 23-09-2015.
↑«Hotel Congost». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Can Rovira del Villar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Escoles públiques del Pla de Llerona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Can Raspall». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Casa Joan Colom i Capdevila». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Panteó de Maria Esturgó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Conjunt de Can Durall». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Can Llorens». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Villa Cristina - Esteve Roqué». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Villa Cristina - Esteve Roqué». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Casa Fèlix Fages». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Vil·la Dolores». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Asil-hospital La Caritat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Casa Valentí Pons - Vil·la Maria». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Casa Pere Serra i Pons». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Casa Esteve Font Germà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Torre Iris». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Casa Barbey». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«La Bombonera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Font pública». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Casa Carrer Narcisa Freixas, 3-5». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Casa Barraquer». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Casa Josep Reig». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Casa Sebastià Bosch i Sala». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Casa Joan Calls». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Casa Sebastià Bosch i Sala». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Casa Lluís Ambrós». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Casa Jaume Serra Dachs». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Casa Pilar Cabré». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Casa Manuel Puntas Viñas». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Can Jonch - Casa Adela Rocaverda de Furnó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Casa unifamilar al carrer Corró, 32». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Conjunt de cases Can Mònic». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Casa Francesc Marimon». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Casa Bossy». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Antic Hospital de Sant Domènech». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Casa Sebastià Costa al carrer de Sant Anna, 13». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Can Sebastià Costa / Can Biel». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Casa Pere Gendra». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi «Còpia arxivada». Butlletí de l'Acadèmia, Vol.12, 1998. Arxivat de l'original el 2024-06-07 [Consulta: 4 desembre 2011].
↑«Casal de Vilalba». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Can Flaqué». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑ «Banco de Granollers». la Vanguardia, 15-02-1923, pàg. 5. Arxivat de l'original el 2024-05-13 [Consulta: 9 abril 2024].
↑«Escoles Públiques de Samalús». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Casa Carme Collell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
Cuspinera i Font, Lluís. M.J.Raspall, arquitecte (1877-1937). Barcelona: Fundació "la Caixa", 1997. ISBN 84-7664-563-5.
Cuspinera i Font, Lluís. La Garriga, crònica d'una destrucció. Sant Cugat del Vallès: Rourich, 2000. ISBN 84-7705-086-4.
Cuspinera i Font, Lluís; Muñiz, Pere; Garcia, Francesc. Manuel J. Raspall, arquitecte municipal de la Garriga. Ajuntament de la Garriga, 2006.
Lacuesta, Raquel; González Toran, Xavier; Casals, Lluís (fot.). Modernisme a l'entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2006. ISBN 8498031583.
Raspall, M.J. Quadern de dibuix personal de Joaquim Raspall. 1892-1896. Facsímil de l'original. Ajuntament de la Garriga.
.jpg)
.jpg)
_-_Raspall.jpg)
![Edifici habitatges per Francesc Chico[54]](Fitxer:Edifici_habitatges_per_Francesc_Chico_per_Raspall_en_Bailen,_145.jpg)
![Edifici habitatges per Eleuteri Chico.[54]](Fitxer:Edifici_habitatges_per_Eleuteri_Chico_per_Raspall_en_Proven%C3%A7a_424.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
![Casa Valentí Pons "Villa Maria"[91]](Fitxer:Casa_Valent%C3%AD_Pons_(La_Garriga).jpg)
![Casa Esteve Font i Germà[91]](Fitxer:Casa_Esteve_Font_Germ%C3%A0_(La_Garriga).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
![Casa Cecília Reig i Argelagós[91]](Fitxer:Casa_Cec%C3%ADlia_Reig_i_Argelag%C3%B3s_(La_Garriga).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
![Casa Pilar Cabré, vídua de Galofré[91]](Fitxer:Casa_Pilar_Cabr%C3%A9_v%C3%ADdua_de_Galofr%C3%A9_(La_Garriga).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
