|
Matthew Stewart
Vida i ObraStewart era fill d'un reverend i, després d'estudiar a l'escola del seu lloc de naixement, va ingressar a la universitat de Glasgow el 1734, on va esdevenir deixeble de Francis Hutcheson i, sobretot, de Robert Simson,[1] amb qui creuarà, amb el temps, una copiosa correspondència. El 1741, a suggeriment del mateix Simson, va anar a estudiar a la universitat d'Edimburg amb Colin Maclaurin, que desenvolupava la mecànica newtoniana des del punt de vista del càlcul, en comptes del punt de vista geomètric de Simson.[2] Tot i així, el seu interès per la geometria va continuar, esperonat per Simson i l'admiració que compartien pels antics geòmetres: Apol·loni de Perge, Euclides i, sobre tots ells, Pappos.[3] El 1746 va publicar Some General Theorems of Use in the Higher Parts of Mathematics, llibre que li va proporcionar certa fama[4] i en el que presenta el teorema de Stewart,[5] tot i que podria haver estat descobert per Simson. Amb aquest teorema espot expressar la longitud de les cevianes en funció de les longituds dels costats i dels segments del triangle.[6] El 1747, havent mort Maclaurin l'any anterior, va ser nomenat professor de matemàtiques de la universitat d'Edimburg, càrrec que va mantenir fins que es va retirar el 1772,[7] per la seva mala salut i fent que fos substituit pel seu fill, Dugald Stewart, que també va ser famós com filòsof i moralista.[8] Potser la seva obra no ha estat prou estudiada[9] però el seu mèrit resideix en mantenir-se ferm en el mètode geomètric en l'època del càlcul. Altres llibres seus són:[10]
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
