Robert Simson
VidaCom que el seu pare desitjava que ingressés a l'església, després de la seva educació escolar es va matricular a la Universitat de Glasgow on va destacar per la seva competència en els estudis clàssics, però va trobar més adients a les seves inclinacions els estudis matemàtics, per a exasperació del seu pare.[1] Va fer aquests estudis pel seu compte començant pels Elements d'Euclides, ja que, en aquella època, per circumstàncies temporals, no hi havia classes regulars de matemàtiques a la universitat. Tal va ser la fama i respecte que va adquirir que el 1710, amb només vint-i-dos anys i sense haver-ho ni sol·licitat, la universitat li va oferir el càrrec de professor de matemàtiques.[2] Això no obstant, va preferir que li concedissin un any de termini per anar a Londres i millorar els seus coneixements amb els matemàtics de la capital. A Londres va fer coneixença amb John Caswell, William Jones i altres matemàtics anglesos. El març de 1711 va ser nomenat professor de matemàtiques de la universitat de Glasgow,[3] en la que va en la que va continuar prop de cinquanta anys.[4] Durant la seva llarga carrera docent, va mantenir correspondència activa amb grans matemàtics contemporanis com Colin Maclaurin,[5] James Stirling i George Lewis Scott.[6] El 1758, amb setanta-un anys, va resignar el seu càrrec, en el que va ser substituït pel Rev. Dr. Williamson. Els deu darrers anys de la seva vida els va dedicar a la publicació de noves edicions dels Data i dels Porisma d'Euclides.[7] ObraSimson es va dedicar al llarg de la seva vida, almenys el temps que li sobrava de la seva dedicació docent, a revisar les traduccions dels matemàtics clàssics grecs (Euclides i Pappos, fonamentalment) per a establir-ne edicions crítiques, molt documentades i acurades, i útils per a l'ensenyament.[8] La que més es va difondre va ser la dels Elements d'Euclides, publicada el 1756, tot i que només comprenia els primers sis llibres i els llibres onzè i dotzè.[9] El 1735, amb una segona edició del 1750, havia fet el mateix amb les Còniques a'Apol·loni de Perge. També són força rellevants els seus treballs sobre la Col·lecció Matemàtica de Pappos i sobre els llibres Data i Porismata d'Euclides, alguns d'ells publicats de forma pòstuma. Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|