Mullita
Fórmula química	Al4+2xSi2-2xO10-x (x≈0,4)
Epònim	Mull
Localitat tipus	Seabank, Illa de Mull, Strathclyde, Escòcia, Regne Unit
Classificació
Categoria	silicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AF.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AF.20
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A’.02 – Anhang
Dana	52.2.3.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 7,5785(6) Å; b = 7,6817(7) Å; c = 2,8864(3) Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	incolor, blanc, groc, rosa, vermell, gris
Exfoliació	distingible/bona - distingible en {010}
Duresa (Mohs)	6 a 7
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	3,11 a 3,26 g/cm³ (mesurada); 3,17 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,642 a 1,653 nβ = 1,644 a 1,655 nγ = 1,654 a 1,679
Birefringència	δ = 0,012 a 0,026
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 20° to 50°, calculat: 34° to 50°
Dispersió òptica	r > v
Impureses comunes	Ti, Fe, Na, K
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1924
Símbol	Mul
Referències	[1]

La mullita és un mineral de la classe dels silicats. El seu nom fa referència al lloc on va ser descoberta l'any 1924, l'illa de Mull.

La mullita és un nesosilicat de fórmula química Al_4+2xSi_2-2xO_10-x amb x≈0,4. A més dels elements de la seva fórmula pot contenir impureses de titani, ferro, sodi i potassi. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en cristalls que són de prismàtics a aciculars allargats al llarg de [001].^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 6 a 7.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mullita pertany a «9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalusita, kanonaïta, cianita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, norbergita, al·leghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, el·lenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiïta.

La mullita apareix com a inclusions argiloses fusionades en roques eruptives terciàries (Mull, Escòcia); com inclusions microscòpiques en sil·limanita en inclusions pelítiques en una tonalita (Val Sissone, Itàlia) i en un conjunt complex de roques esmerilítiques (Sithean Sluaigh, Escòcia).^[2]

La mullita ha estat trobada sobretot a Europa. A Espanya hi ha un jaciment a Níjar (Almeria, Andalusia) i dos a Terol (Aragó).^[1]

Sol trobar-se associada amb altres minerals com: corindó, sil·limanita, cianita, magnetita, espinel·la, pseudobrookita, sanidina i cordierita.^[2]