|
Només es viu una vegada
Només es viu una vegada[1] (You Only Live Once en el seu títol original en anglès) és una pel·lícula de l'any 1937 dirigida per Fritz Lang i protagonitzada per Henry Fonda i Sylvia Sidney,[2] la qual fou emesa per primera vegada a TV3 el 17 de gener del 1986.[1] ArgumentEddie Taylor (Henry Fonda) surt de la presó federal després d'haver complert condemna per complicitat en un atracament. Accepta un treball honrat i es casa amb una noia, Joan (Sylvia Sidney), ajudant del fiscal. Si bé troba certa hostilitat en persones que coneixen els seus antecedents, Eddie se sent feliç al costat de Joan. Però tot es complica quan és injustament acomiadat del treball. D'altra banda, té lloc un atracament i la policia, en trobar el seu barret al lloc dels fets, el deté. És jutjat i condemnat a mort. Fugirà.[2] Context històric i artísticEddie i Joan es petonegen amb desfici, s'abracen i esguarden l'arribada de la mort. Així conclou aquest colpidor drama de fondària criminal i esdevenir tràgic. En aquest film, només un any després de Fury (1936), Fritz Lang hi reincideix en la més aferrissada crítica contra la societat en general i els estaments jurídics en particular. Si en aquella primera obra americana mostrava amb cruesa els foraviats mecanismes psicològics i la latent perversitat del col·lectiu civil, en aquesta retorna a l'elemental tramat del fals culpable per a denunciar la incomprensió, intolerància i ferocitat de la gent cap als homes estigmatitzats per un passat delictiu. Argument de base que li va molt bé al precís i formalment rigorós cineasta per a establir, més enllà del discurs moral, l'autèntica motivació del film: la molt discutible fiabilitat de policies, jutges i altres representants de la llei i de l'ordre establert. Així, la pel·lícula obre una incisiva reflexió sobre els abusos, fraus i injustícies legalitzades d'una societat que es pretén democràtica i civilitzada.[2] Un aleshores encara gens famós Henry Fonda i la fràgil actriu d'origen rus i ulls entristits Sylvia Sidney caracteritzen el penalitzat matrimoni d'aquest negríssim relat criminal. Ells, sense merèixer-ho, se situen a l'epicentre d'una història tremendament malaurada i pessimista, però no exempta de romanticisme i poètica. Imperen de nou les a vegades fosques forces del destí (les funestes premonicions i la insalvable adversitat), temes predilectes del director germànic, qui allunyant-se del nazisme, havia arribat a Hollywood el 1934. Portentosa fotografia en clarobscurs de Leon Shamroy, que atén a l'estètica expressionista, de la qual Fritz Lang fou capdavanter i mestre indiscutible.[2] Frases cèlebres
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
