El cineasta John Ford, quan en una entrevista se li va preguntar què era el cinema per a ell, va contestar: «Heu vist caminar Henry Fonda? Doncs això és el cinema».[3] Aquesta frase valdria per resumir la carrera de Fonda, un d'aquests mites del cinema que es van anar forjant a base de talent pur i treball. Henry Jaynes Fonda va néixer el 16 de maig de 1905 a Grand Island (Nebraska), al si d'una família d'origen italià, fill de William Brace Fonda i de Herberta Krueger Jaynes.[4] Després d'acabar la seva educació secundària va treballar com a "noi per a tot" en una oficina i, en aquell període, va començar a coquetejar amb la interpretació. En una entrevista publicada en el número 175 de la revista Film Ideal de 1965, l'actor va assegurar:[5]
«
No puc explicar com vaig arribar a ser actor, la meva ambició mai no va ser actor de cinema. Ni tan sols no volia ser actor, mai no vaig pensar a ser-ho, però on se'm va acudir la idea va ser al teatre. Em vaig veure empès a l'escenari en un petit teatre de Nebraska (...). Jo no volia fer res d'allò, però una amiga de la meva família, Dorothy Brando (que després tindria un fill anomenat Marlon), dirigia activament el petit teatre i, literalment, em va llançar a l'escenari.
»
Quan "Hank" - com el coneixien els seus amics - va comprendre que la interpretació podia ser una professió, va decidir traslladar-se a Nova York. Després de participar en nombroses obres de Broadway la seva gran oportunitat li va arribar el 1934, en protagonitzar l'obra The Farmer Takes a Wife .[6] L'èxit va ser tal que la Fox va decidir adaptar-la a la pantalla (The Farmer takes a Wife de Victor Fleming, 1935) i fer a Fonda un contracte de llarga durada.[7]
«
De cop em vaig trobar que m'oferien tant diners per fer una pel·lícula que, encara que no hi tenia cap interès, vaig pensar que seria estúpid no acceptar. Així em vaig trobar convertit en actor de cinema.
»
L'enamorament sobtat entre la càmera i el rostre de Fonda - de ciutadà honrat al que l'únic que sembla importar-li és no perdre la dignitat - va ser immediat. Aquest aspecte de la seva mirada el va definir millor que ningú Peter Bogdanovich: Quan Henry Fonda diu alguna cosa, t'ho creus... Aquesta és una qualitat de les veritables estrelles i ningú no la té excepte Fonda".[8]
De 1935 a 1981, Fonda va desenvolupar una de les carreres més prolífiques (113 pel·lícules protagonitzades) i reeixides de la història del cinema. Els directors se'l rifaven perquè treballés a les seves ordres i ell ho feia amb la naturalitat més gran, com si actuar fos un sisè sentit.[9] Se'l va començar a conèixer amb el sobrenom de "One-Take Fonda" (Una Presa Fonda), ja que aconseguia a l'instant brodar el seu paper, sense necessitar repetir desenes de vegades les preses. En els seus primers anys va demostrar la seva vàlua en títols com The Trail of the Lonesome Pine de Henry Hathaway (1936), Només es viu una vegada de Fritz Lang (1937), Jezabel de William Wyler (1938), Jesse James de Henry King (1939), Young Mr. Lincoln (1939) i Drums Along the Mohawk (1939), aquestes últimes dirigides per John Ford.
El 1981 se li va concedir l'Oscar d'honor per tota la seva carrera i,[11] un any després, va rebre l'estatueta al millor actor per On Golden Pond de Mark Rydell (1981), en la que va actuar al costat de Katharine Hepburn i la seva filla Jane Fonda.[12] Al cap de poc temps, el 12 d'agost de 1982, moria a Los Angeles a conseqüència d'un càncer i d'una malaltia de cor, al seu domicili de Los Angeles, acompanyat per la seva dona Shirlee i la seva filla Jane, que també havia participat en el seu darrer film.[13] També el seu fill Peter és actor.[14] Henry Fonda va estar casat cinc vegades: amb Margaret Brooke Sullavan (1931-1932), Frances Ford Seymour (1936-1950), Susan Blanchard (1950-1956), Afdera Franchetti (1957-1961) i Shirlee Mae Adams (1965-1982).[15]
↑Cerviño, Mercedes. «Henry Fonda, el héroe infeliz» (en espanyol europeu). Diario de León, 16-05-2005. Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 25 juliol 2022].
_revised.jpg)
