Es va iniciar per a seguir amb l'èxit del seu canal germà MTV, també basat en els vídeos musicals, però dirigint-se a un públic més adult i centrant-se en el costat més lleuger i suau de la música popular.[2][1] Presentava programes i videoclips de música pop, hip-hop, rap, rock i fins i tot heavy metal. Igual que MTV, VH1 finalment es va allunyar d'aquest format i va redirigir la seva programació cap als espectacles de telerealitat,[3][4] encara que posant el focus en personalitats i celebritats de la música i en programes dirigits al públic afroamericà.[5][6] VH1 és més conegut per franquícies com Behind the Music, la sèrie I Love...,[7] el bloc Celebreality,[8]Love & Hip Hop[9] i RuPaul's Drag Race.[10]
Al gener de 2016, aproximadament 90,2 milions de llars dels Estats Units rebien VH1.[11]
Canals germans i internacionals
VH1 comptava amb cinc canals «germans» derivats: VH1 Classic, VH1 Country, VH1 MegaHits, VH1 Soul, i VH1 Uno,[12] destinats, respectivament, als concerts de rock clàssic, música country, èxits de la dècada del 1990 i principis del segon mil·lenni, música soul i música de l'Amèrica Llatina, amb una barreja de pop, balades, tropical, salsa i merengue. Logo, un canal de Viacom dirigit a la comunitat gai i lesbiana, va reemplaçar VH1 MegaHits l'any 2005,[13] i l'any següent VH1 Country va canviar el nom a CMT Pure Country;[14] el 2015 VH1 Soul va passar a ser BET Soul[15] i el 2016 VH1 Classic va esdevenir MTV Classic.[16][17] VH1 Uno va finalitzar les seves emissions el 2008.[18]
VH1 ha tingut també diverses versions internacionals, com VH1 Adria,[19] VH1 Alemanya,[20][21] VH1 Austràlia,[22] VH1 Brasil,[23] VH1 Amèrica Llatina,[24] VH1 Polònia,[25] VH1 Regne Unit,[26] VH1 Europa,[27] VH1 Pakistan, VH1 Indonèsia i VH1 Rússia. A començaments del 2023 aquests canals internacionals s'havien reduït a VH1 Dinamarca, VH1 Itàlia i VH1 Índia, amb el canal especial VH1 Christmas durant el període nadalenc per al Regne Unit i Irlanda.
↑Chalaby, Jean K.. Transnational Television in Europe: Reconfiguring Global Communications Networks (en anglès). I.B.Tauris, 2009, p. 129. ISBN 9780857717474.
