|
Alfarrasí
Alfarrasí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida. HistòriaD'origen àrab, la seua conquesta per Jaume I està datada en 1244. El seu primer senyor fou Llorenç Rocafull. Des de 1244 a 1707 pertanyia a la Governació de Xàtiva i depenia eclesiàsticament, fins al 1542, de Benigànim. Fou lloc de moriscos i amb la seua expulsió romangué pràcticament despoblada fins al 1625. A mitjan segle xviii va ser venuda en pública subhasta a la casa de Fuenteclara per poder pagar els seus creditors. El 1813, els francesos van instal·lar-hi un destacament militar en una zona que hui en dia es diu "La Bateria". De 1822 a 1833, amb la nova distribució territorial de les Corts de Cadis, formà part de la província de Xàtiva. EconomiaLa principal producció és el raïm de taula, seguida dels cereals, oliveres i en menor proporció, garrofers i fruiteres; destaquen algunes varietats de préssec, així com els cultius de regadiu, localitzats en els bancals pròxims als rius, en els quals cullen cereals i hortalisses per al consum local. L'activitat industrial ha tingut un desenvolupament en els últims anys; actualment es fabriquen cistelles, manufacturats de vímet i plàstic, gèneres de punt; hi ha una important fàbrica de tovalloles. Política i governComposició de la Corporació MunicipalEl Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 3 del Partit Popular (PP).
AlcaldiaDes de 2023 l'alcalde d'Alfarrasí és Ismael Sanvíctor Vidal del Partit Popular (PP).
DemografiaLes primeries del segle passat va sofrir l'emigració vers Amèrica del Sud, però en la dècada dels seixanta la implantació d'indústria tèxtil i plàstic va fer créixer de nou la població, que en 2002 abasta els 1.256 habitants (1.258 en 1986), de gentilici alfarrasiners. En el cens de 2001 un 84,11% dels habitants declararen saber parlar valencià.
Patrimoni cultural i festesHi ha l'església de Sant Jeroni i l'ermita del Crist de l'Agonia, de 1739 com a exponents del seu passat arquitectònic. S'hi celebren, per l'agost, com a la resta de la comarca festes de Moros i Cristians. El diumenge de Resurrecció hi ha la tradició, d'antiguitat desconeguda, de l'Angelet de la Corda; una xiqueta menuda és traslladada amb cordes per un corredor i li treu el vel a la Mare de Déu, anunciant la resurrecció del seu fill. Referències
Enllaços externs
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
_Logo_(1993-2000).svg){kind=logo}
_Logo_(2000-2007).svg){kind=logo}
_Logo_(2007).svg){kind=logo}
_Logo_(2008-2015).svg){kind=logo}
