La vila està situada a la part plana del terme, al costat de la carretera Albaida-Gandia, i s'emplaça al vessant septentrional de la serra de Benicadell, on la superfície del terme és plana en el sector nord i muntanyosa en la falca que forma pels vessants de Benicadell. Les altures principals són: Alt de la Font Freda (754 m), Alt Cremat (894 m) i Alt Redó (994 m). Creua el terme de sud a nord el riu de la Mata, al qual afluïxen els barrancs de Bèlgida o del Molí i el de Redaguanya, tributant les seues aigües al riu de Micena. Dins el terme hi ha les fonts del Grapat, Baix i Freda.
El clima és temperat i les pluges les provoquen els vents de llevant, sent l'època de pluges més fortes durant els mesos de novembre a gener.
Des de València, s'accedix a Bèlgida a través de la A-7 per a enllaçar amb la N-340 i després amb la CV-667.
En el seu terme s'han trobat abundants jaciments prehistòrics (eneolítics) que han proporcionat troballes de les cultura ibèrica i romana. El seu origen resulta, encara, de dubtosa determinació, si bé sembla probable que la seua fundació fóra ibèrica.
El 1250, Jaume I la incorporà a l'espai dominat pels cristians, permetent la pervivència dels àrabs que l'habitaven. Des del segle xiv va formar part de la baronia, que amb el mateix nom va pertànyer a la casa nobiliària dels Bellvís, sobre la qual van exercir la jurisdicció civil i criminal, així com el domini territorial que fou notablement augmentat després de l'expulsió, el 1609, de la població morisca.
El seu lloc fou ocupat pels 65 nous pobladors cristians que acceptaren la carta pobla de 1611.
Demografia
En l'actualitat (2014) té 694 habitants de gentilici belgidans. El 86,43% dels habitants declararen en el cens de 2001 saber parlar valencià.
Evolució demogràfica de Bèlgida Padró d'habitants[1]
Antigament predominaven els conreus de secà: raïm de taula, oliveres i garrofers. En l'actualitat predominen els cultius del taronger i del caqui, cultius de regadiu. L'activitat industrial es deriva de l'agricultura: molins d'oli, cellers vinícoles i fabricació d'insecticides. La seua economia és essencialment agrícola.
Edificis d'interès
Al seu terme, de 17,4 km², hi ha la Font Freda i quant al seu patrimoni:
Església de Sant Llorenç: Es troba decorada amb llenços de Jerónimo Jacinto Espinosa i Pedro de Orrente. Amb frescs dels segles xvi i xvii.
Ermita de Sant Antoni Abat
Ermita del Calvari.
Castell: d'origen àrab; només resten els basaments.
Mas de Suagres.
Festes
Festes patronals. El 8 d'agost mengen la tradicional Paella; el dia 9 és "la Vesprada de Festes"; el 10 d'agost se celebren festes en honor de Sant Llorenç, patró de Bèlgida, l'endemà, 11 d'agost, la festivitat és dedicada a la Santíssima Trinitat i el tercer dia de festa és el dedicat al Santíssim Ecce Homo de Bèlgida.
Festa de Sant Ramon Nonat. Dues setmanes abans del dimecres de Cendra es realitza la festa a Sant Ramon Nonat, seguint la tradició de finals del segle xix de fer festa a Sant Ramon per haver salvat el poble de l'epidèmia del còlera.
Carnestoltes. En la setmana precedent a la quaresma se celebra el Carnestoltes, organitzat pels quintos del poble. Els actes més populars de les festes són les disfresses dels xiquets d'escola, la tradicional "Gran Dansa", "l'enfarinà" de dissabte després de la paella i les disfresses de la nit del dissabte al voltant de la font a la plaça de l'Ajuntament.
