Anilita
Cristalls d'anilita del dipòsit de Tilva Mika, Bor, Bor-Majdanpek, Sèrbia
Fórmula química	Cu₇S₄
Localitat tipus	mina Ani, Ani-machi, Kitaakita, Akita, Tohoku, Illa de Honshu, Japó
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.BA.10
Nickel-Strunz 9a ed.	2.BA.05f
Nickel-Strunz 8a ed.	II/A.02
Dana	2.4.7.5
Heys	3.1.4
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 7,89Å; b = 7,84Å; c = 11,01Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	gris blavós
Macles	presents; "neighboring twins"
Tenacitat	sèctil
Duresa (Mohs)	3
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negre
Diafanitat	opaca
Densitat	5,68 g/cm³ (calculada)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1968-030
Any d'aprovació	1969
Símbol	Ani
Referències	[1][2]

L'anilita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de la localitat on va ser descoberta, a Ani-machi (Tohoku, Japó).

L'anilita és un sulfur de coure, de fórmula química Cu₇S₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de cristalls aplanats o tabulars de fins a 5 mm. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. És de color gris blavós i de ratlla negra. Si s'escalfa per sobre dels 70°, l'anilita es descompon en digenita i covel·lita. Moltes de les associacions reportades de digenita i djurleïta, identificades per difracció de pols, podrien ser anilita i djurleïta, ja que l'anilita es transforma a digenita en ser molta.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'anilita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or», juntament amb els minerals següents: calcocita, djurleïta, geerita, roxbyita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Es troba en filons de quars en drusa. Sol trobar-se associada a altres minerals com: djurleïta, covel·lita, yarrowita, spionkopita, wittichenita, tennantita, calcopirita o bornita. Va ser descoberta l'any 1969 a la mina Ani, a Ani-machi, a la Prefectura d'Akita (Tohoku, Illa de Honshu, Japó).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anilita